Escolta: jo sóc com tu
La Fundació El Maresme per a discapacitats psíquics tornarà a prendre part amb el Dissantes en la festa major de les Santes de Mataró per fer visible la seva tasca
L'entitat va reunir l'any passat 12.000 persones al parc Central amb una ‘flashmob' que defensava la integració del col·lectiu i que s'ha convertit en tot un himne de reivindicació
La tonada és molt encomanadissa: “Jo sóc com tu i no m'assemblo a ningú.” La música, la posa el grup La Pegatina, però la lletra ha estat pensada pels membres de la Fundació El Maresme, que treballa amb el col·lectiu de disminuïts psíquics de la comarca des de fa prop de cinquanta anys. L'entitat vol repetir l'èxit absolut aconseguit el juliol de l'any passat quan per primera vegada van participar de manera directa en la programació de la festa major de les Santes de Mataró. En aquella ocasió, una altra primera cançó amb el mateix títol de Jo sóc com tu convertida en flashmob va fer ballar 12.000 persones al ritme de D'Callaos i en un parc Central on no hi cabia ni una agulla. La resposta ciutadana va superar totes les previsions de la fundació, que encara en el dia d'avui recorda l'experiència com una fita històrica. El director de l'entitat, Albert Vidal, assegura que l'activitat i la resta d'actes que van farcir la jornada van assolir el principal objectiu que calia batre: “Fer-nos visibles.” “Volíem mostrar la capacitat d'integració del col·lectiu de persones amb discapacitat i com la resta de la societat podia compartir amb elles un fet tan social i participatiu com és la festa major”, apunta. La flashmob va ser, però, només la punta de llança d'un moviment que es va escampar per la ciutat gràcies sobretot a les xarxes socials i a la participació de diferents personalitats del món de la cultura i l'esport, entre d'altres, que van donar suport participant en el vídeo promocional. Les dades no enganyen: 60.274 visualitzacions i 622.397 etiquetes.
L'esforç perquè la festa sortís sense cap problema va comportar la participació de 260 voluntaris entre usuaris de la fundació, treballadors, familiars “i gent de la ciutat que es va oferir a donar un cop de mà”. “Desprès d'allò hi havia moltes ganes de tornar a repetir”, recorda Vidal. En aquesta ocasió, però, la visibilitat del grup serà encara més important perquè l'acte es farà el dia 26, en ple centre neuràlgic de la festa mataronina.
De dia i de nit
L'estructura es mantindrà pràcticament igual, amb activitats familiars, jocs i un vermut popular al matí, que acabarà amb la flashmob i un concert a la nit amb els grups Clams, La Banda Biruji, Strombers i la formació estrella de Txarango. La col·laboració de l'Ajuntament, segons el director, ha estat “imprescindible” sobretot a l'hora de resoldre els problemes tècnics i administratius per organitzar un esdeveniment multitudinari com el que s'espera. “La festa ha estat la part més visible d'un projecte més ampli en què ens hem abocat tota la gent vinculada a la fundació per potenciar la inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual”, explica Albert Vidal. La imatge de la iniciativa és un ninotet de color groc, en Santi, que es defineix així: “La il·lusió, l'esperança, l'esforç i l'energia de tantes i tantes persones que treballen dia a dia perquè jo sigui una realitat!” Al voltant d'aquest simpàtic personatge s'ha creat un seguit de material tant per vendre i obtenir recursos com per repartir entre les escoles amb la finalitat que infants i joves coneguin la realitat de la Fundació El Maresme. “Si l'any passat vam vendre samarretes de color taronja, aquest any volem que el dia 26 hi hagi una autèntica marea de color groc al parc Central”, comenta el director.
De moment, ja s'ha penjat a Youtube el vídeo Jo sóc com tu amb la coreografia de la flashmob perquè hi hagi temps suficient per aprendre-la i l'estrena sigui ben lluïda. Les protagonistes, com no podria ser de cap altra manera, pertanyen a la gran família de la Fundació El Maresme. I és que com diu la lletra del tema: “He sigut l'oblit, sempre a l'ombra de qui diu que val, m'heu fet perdre els ulls quan pretenia veure-hi clar. Si em poseu barreres, jo les trencaré volant, sóc de fer-me entendre amb les mans.”