Societat

Alimentació infantil, feina i pobresa

La secció Catalunya Vol Viure amb Dignitat fa un any i permet comprovar l'abast de la pobresa a Catalunya

La problemàtica social pivota sobre la necessitat de donar feina als exclosos i també d'ajudar els infants

La pobresa i la necessitat de posar fi d'alguna manera a les creixents desigualtats socials han arribat
al Parlament enguany i s'han fet un lloc en el debat social i de país. També a les pàgines d'El Punt Avui. El primer any de funcionament de la secció Catalunya Vol Viure amb Dignitat, que avui es compleix, ha permès als nostres lectors estar informats de les activitats de moltes entitats socials que actuen contra la pobresa, i alhora, ha servit per reflectir la complexa realitat d'aquest fenomen i les dificultats per lluitar-hi.

El Punt Avui va apostar fa un any per dedicar més atenció a una realitat que ha anat emergint fins a fer-se tan present com el mateix debat nacional. El diari havia fet un pas endavant en la reivindicació nacional creant la secció Catalunya Vol Viure en Llibertat i també va fer el mateix en l'àmbit social, en considerar, entre altres qüestions, que una Catalunya independent podria ser més social i igualitària que l'actual.

En aquest any s'ha posat de manifest el creixent i preocupant nivell de pobresa, i les situacions d'exclusió que aquesta genera en diversos col·lectius. A banda de l'alarma general, dos eixos de lluita s'endevinen prioritaris: facilitar feina les persones en risc o en exclusió social i evitar que els infants siguin els que surtin més malparats per la crisi, fins i tot amb dificultats per tenir una nutrició variada i equilibrada.

És en aquest context que Càritas i Creu Roja han obert programes per donar feina a persones en especial dificultat, la Fundació Banc dels Aliments ha abocat més esforços en el Gran Recapte i s'ha inventat la versió estiuenca La fam no fa vacances, la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Catalana de l'Esplai han augmentat de manera important el nombre de beques perquè cap infant es quedi sense casal o colònies.

“Les entitats avisen fa temps que estem en situació d'emergència social. Que estiguem aguantant només s'explica per la potència de la feina que fa tot el teixit social”, adverteix el professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, Òscar Mateos. Pel que fa al futur, considera que serà molt difícil sortir-ne: “Estem en una desigualtat creixent molt aguditzada perquè a causa de l'atur molta gent ha quedat atrapada en l'espiral de l'endeutament, els desnonaments i l'exclusió social.”

“Les persones no ens demanen diners ni ajudes, sinó feina, feina i feina. Treballar vol dir tenir uns ingressos propis i no dependre de ningú”, no es cansa de repetir el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Jordi Roglà. Precisament aquesta entitat va posar en marxa, el novembre passat, el servei d'acompanyament a l'ocupació (SAO) per donar suport a persones que busquen feina, prioritzant les que f a temps que no treballen i les que tenen càrregues familiars.

També Creu Roja aposta per recuperar l'autoestima i potenciar les habilitats de persones que fa temps que no troben feina. En el seu cas, @majors 45 també es prioritzen les persones amb familiars a càrrec i les majors de 45 anys, perquè és una edat que, segons el president de Creu Roja Catalunya, Josep Marquès, “s'ha convertit en una barrera injusta, lamentable i deplorable per trobar feina”. Totes dues entitats lamenten que les administracions no apostin prou per unes polítiques d'ocupació fortes en un moment amb un atur desbocat.

La malnutrició infantil

Però si en aquest primer any de Catalunya Vol Viure amb Dignitat hi ha hagut un tema polèmic i sensible ha estat la malnutrició infantil. Al marge del ball de dades –el síndic de greuges, Rafael Ribó, va parlar a l'agost de 50.000 infants amb privacions materials que afectaven la seva alimentació, 750 dels quals tindrien problemes nutricionals–, les entitats i els professionals dels serveis socials constaten que moltes famílies no tenen ingressos ni una ajuda de 426 euros, i per tant és complicat que els fills tinguin una bona alimentació. El Departament de Salut, però, manté que, almenys de moment, no s'han detectat problemes de salut provocats directament per malnutrició. De totes maneres, sí que s'ha constatat un increment generalitzat de l'obesitat infantil en els anys de crisi que és més pronunciat en les famílies amb rendes baixes.

Trencar la pobresa hereditària és un altre dels eixos prioritaris de moltes entitats. Això comporta fer programes d'atenció integral a les famílies. Mentrestant, però, els pediatres reconeixen que l'angoixa en les famílies fa derivar més menors al psicòleg i els treballadors socials es troben amb pares, tan enfonsats per la crisi, que ni tenen prou energia per educar els fills.

En aquest context, la Taula d'Entitats del Tercer Sector va aprofitar al novembre la celebració del quart congrés per reclamar a les administracions que recuperin la inversió en polítiques socials que no deixin ningú sota el llindar de la pobresa, i alhora van cridar la ciutadania a esdevenir “ciutadans més actius, més crítics i més compromesos”. Una de les iniciatives ciutadanes ha estatla ILP per una renda garantida de ciutadania –una prestació de 664 euros en dotze mensualitats– que ha arribat al Parlament amb més de 121.000 firmes. “La renda garantida –defensa Mateos– ha de ser l'eina de futur per mantenir la cohesió social, mentre el treball estigui en crisi”.

LES XIFRES

Les persones no ens demanen diners ni ajuda, sinó feina, feina. Treballar vol dir no dependre de ningú
Jordi Roglà
director càritas diocesana de Barcelona

LES FRASES

20,1
per cent
de la població catalana està en risc o situació de pobresa, segons l'Idescat. A la Unió Europea és el 16,9%.
2,6
milions
de pobres podria tenir Catalunya el 2015 si continuen les polítiques d'austeritat, segons Intermón.
Els 45 anys s'han convertit en una barrera injusta i lamentable per trobar feina
Josep Maquès
president de creu roja catalunya
El repte de serveis socials és atendre la gent que tenia una vida normalitzada i l'ha perduda
Òscar Mateos
professor fac. educació social i treball social pere tarrés

Les cares de la crisi, a El Punt Avui

Sis exemples

En l'edició d'avui, a la pàgina següent, i durant sis dies, El Punt Avui exposarà sis històries personals de com s'està patint la crisi. Mostrarem el dia a dia de diverses persones que han vist canviar les seves vides en els últims anys, i que coincideixen a reclamar per a ells mateixos i per a la societat catalana una més gran dignitat. Avui exposem el cas d'una família on tots els seus membres estan sense feina. L'escassa esperança de trobar-ne i la necessitat de viure dels subsidis són el seu dia a dia. També exposarem en els pròxims dies com s'ho fan per trampejar els temps difícils una dona amb dos fills que tira endavant sola la família, un sense sostre, el dia a dia d'una entitat que lluita contra la malnutrició infantil, què fa un voluntari social, i com s'ho manega un immigrant sense papers. Sis casos i una mateixa problemàtica creixent, la desigualtat a Catalunya, que
té cares, nom i cognom.

El Punt Avui solidari

El diari va fer fa un any una aposta social que manté i referma cada dia. El Punt Avui s'ha involucrat en la recollida d'aliments i en la promoció d'actes. També cedirà els guanys del premi periodístic del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona a la Taula del Tercer Sector. El guardó obtingut per la secció servirà per ajudar a posar en marxa un servei de compres conjuntes de les entitats de la Taula.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.