Alimentació infantil, feina i pobresa

La pobresa i la necessitat de posar fi d'alguna manera a les creixents desigualtats socials han arribat
al Parlament enguany i s'han fet un lloc en el debat social i de país. També a les pàgines d'El Punt Avui. El primer any de funcionament de la secció Catalunya Vol Viure amb Dignitat, que avui es compleix, ha permès als nostres lectors estar informats de les activitats de moltes entitats socials que actuen contra la pobresa, i alhora, ha servit per reflectir la complexa realitat d'aquest fenomen i les dificultats per lluitar-hi.

El Punt Avui va apostar fa un any per dedicar més atenció a una realitat que ha anat emergint fins a fer-se tan present com el mateix debat nacional. El diari havia fet un pas endavant en la reivindicació nacional creant la secció Catalunya Vol Viure en Llibertat i també va fer el mateix en l'àmbit social, en considerar, entre altres qüestions, que una Catalunya independent podria ser més social i igualitària que l'actual.

En aquest any s'ha posat de manifest el creixent i preocupant nivell de pobresa, i les situacions d'exclusió que aquesta genera en diversos col·lectius. A banda de l'alarma general, dos eixos de lluita s'endevinen prioritaris: facilitar feina les persones en risc o en exclusió social i evitar que els infants siguin els que surtin més malparats per la crisi, fins i tot amb dificultats per tenir una nutrició variada i equilibrada.

És en aquest context que Càritas i Creu Roja han obert programes per donar feina a persones en especial dificultat, la Fundació Banc dels Aliments ha abocat més esforços en el Gran Recapte i s'ha inventat la versió estiuenca La fam no fa vacances, la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Catalana de l'Esplai han augmentat de manera important el nombre de beques perquè cap infant es quedi sense casal o colònies.

“Les entitats avisen fa temps que estem en situació d'emergència social. Que estiguem aguantant només s'explica per la potència de la feina que fa tot el teixit social”, adverteix el professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, Òscar Mateos. Pel que fa al futur, considera que serà molt difícil sortir-ne: “Estem en una desigualtat creixent molt aguditzada perquè a causa de l'atur molta gent ha quedat atrapada en l'espiral de l'endeutament, els desnonaments i l'exclusió social.”

“Les persones no ens demanen diners ni ajudes, sinó feina, feina i feina. Treballar vol dir tenir uns ingressos propis i no dependre de ningú”, no es cansa de repetir el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Jordi Roglà. Precisament aquesta entitat va posar en marxa, el novembre passat, el servei d'acompanyament a l'ocupació (SAO) per donar suport a persones que busquen feina, prioritzant les que f a temps que no treballen i les que tenen càrregues familiars.

També Creu Roja aposta per recuperar l'autoestima i potenciar les habilitats de persones que fa temps que no troben feina. En el seu cas, @majors 45 també es prioritzen les persones amb familiars a càrrec i les majors de 45 anys, perquè és una edat que, segons el president de Creu Roja Catalunya, Josep Marquès, “s'ha convertit en una barrera injusta, lamentable i deplorable per trobar feina”. Totes dues entitats lamenten que les administracions no apostin prou per unes polítiques d'ocupació fortes en un moment amb un atur desbocat.