Quan el turista viu a dalt
Els veïns de l'Eixample denuncien l'expansió desbocada dels pisos turístics com a oferta de baix cost
La FAVB alerta que n'hi ha molts “fora de control” i que calen mesures per protegir el veïnat
“Se'ls ha escapat de les mans, han donat un munt de llicències sense saber el que feien, i la cosa ha generat veritables moments d'angoixa per a molta gent.” És el retrat contundent que fa Charo Martínez (Associació de Veïns per un Eixample Sostenible) de l'expan-
sió dels apartaments turístics al sud de la Dre-
ta de l'Eixample. Aquí i a tot el districte han patit un boom d'aquest tipus d'allotjament.
L'Eixample és l'únic districte sencer de Barcelona on ara l'Ajuntament ha suspès mig any la concessió de llicències per fer-ne una regulació. La resta de llocs afectats per la restricció són barris, com Gràcia, Sant Gervasi, el Clot, el Poble-sec, el Poblenou o els voltants del Park Güell i l'estació de Sants.
Tot i que la mesura reobre el debat sobre els apartaments turístics,
en barris com la Dreta de l'Eixample fa temps que pateixen la problemàti-
ca de tenir per veïns turistes irrespectuosos. Segons Charo Martínez, fa dos anys que el paisatge de la ronda Sant Pere, el passeig de Sant Joan, els carrers Casp, Girona, Bailèn i Alí Bei, entre altres, s'ha capgirat: maletes al carrer, roba estesa als balcons i greus dificultats per descansar. “A les audiències públiques ha vingut molta gent a queixar-se, alguns fins i tot plorant perquè no podien dormir; l'estiu passat va ser horrorós.”
Quan fa tres anys Ciutat Vella va tancar l'aixeta dels pisos turístics via el pla d'usos, la problemàtica va saltar a les zones properes, com l'Eixample o el Poble-sec. “Tu imagina't una d'aquestes finques grans de l'Eixample, amb deu o dotze joves a dins, que surten a fer festa a la terrassa”, explica Charo Martínez. A banda de no haver descansat, l'endemà el veí s'ha de trobar les vomitades a l'escala. A més, en aquesta zona de l'Eixample també han proliferat els albergs de joventut, que poden arribar a concentrar fins a 90 joves dins d'una finca. En definitiva, turisme de baix cost.
“El tema fa temps que ha desbordat Ciutat Vella, l'impacte ha estat molt gran i ha generat problemes de convivència”, apunta Lluís Rabell, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). També subratlla que “hi ha molts apartaments turístics funcionant fora de control”, és a dir, il·legals, i que calen restriccions reals per “protegir el veïnat”.
La pressió ciutadana a les audiències públiques ha permès solucionar alguns problemes i ha empès l'Ajuntament a posar en marxa un centre de recepció de queixes i, ara, a impulsar-ne la regulació. Per exemple, un dels que ara respiren tranquils és Carlos Herreras, un veí del carrer València, a la Dreta de l'Eixample, que fins a finals de l'any passat va haver de suportar dos pisos turístics que donaven a casa seva. “Els tenia a cinc metres, de vegades hi havia vint persones, arribaven bufats i a la terrassa fins i tot havien jugat a bàsquet a la nit.” Després de passar per un viacrucis de denúncies sense resposta i tranquil·litzants per poder dormir, va portar el cas a l'audiència pública i finalment el districte va actuar, revocant la llicència. Ara s'hi acaba d'instal·lar un hostal “normal i corrent” i sembla que el “malson” s'ha acabat.
En altres barris el problema no són tant els apartaments com un boom turístic general. És el cas del Poblenou, una altra zona on l'Ajuntament ha suspès temporalment la concessió de llicències: “De pisos turístics, cada dia se'n veuen més, veus molta gent amb maleta que va a un pis, però el problema ve més dels mateixos hotels que s'han instal·lat al barri darrerament”, afirma Salvador Clarós, president de l'associació de veïns. “A diferència de fa uns anys, aquests nous hotels són hostels de baix cost, i la gent no s'hi està gaires dies.” “És gent poc respectuosa amb l'entorn, que genera sorolls, brutícia...” Clarós és escèptic davant les solucions derivades de la futura regulació, i en concret, davant la seva aplicació. “El problema és que les normes després no es fan complir, a la Rambla del Poblenou hi ha moltes més terrasses ocupant espai públic que llicències donades”, denuncia.
Al barri de Sant Antoni, afectat també per la limitació provisional de llicències, els pisos turístics ara no són cap problema, segons l'associació de veïns. “Esperem que es reguli bé, que no s'acumulin tots en una mateixa zona, però que no es perjudiqui ni qui vol donar sortida al seu pis ni qui hi vol viure”, afirma Pep Sànchez, de l'entitat veïnal.
LA FRASE
L'agrupació dels pisos, una via possible
De tots els apartaments turístics que ara hi ha a Barcelona (7.854, que ofereixen 30.000 llits), un 70% són en edificis amb veïns, i només el 30% estan agrupats en un mateix immoble. Segons va explicar aquesta setmana Antoni Vives, tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, el pla especial per regular-los buscarà l'agrupació, cosa que ja persegueix la normativa a mida (el pla d'usos) que es va fer a Ciutat Vella. Els veïns de la zona sud de la Dreta de l'Eixample són favorables a aquesta mesura i posen com a exemple positiu un apartament del carrer Casp que ocupa un immoble sencer. Un apartament com aquest –indiquen– té tots els serveis necessaris per al turista. “Tot depèn de qui utilitza el pis turístic i com l'utilitza; si és familiar no hi ha problema”, indica Àlex Broch, de l'Associació de Veïns per un Eixample Sostenible.
La via de l'agrupació, però, també genera reticències. “És una arma de doble tall perquè pot generar dinàmiques molt fortes d'assetjament psicològic i especulació”, adverteix Lluís Rabell, president de la FAVB. A més, considera que cal tractar i regular el fenomen del turisme globalment, i no circumscriure'l només als pisos turístics.
En mig any, l'Ajuntament preveu tenir a punt un pla especial que reguli el sector, per afavorir, segons va anunciar, la seva “professionalització” i la convivència amb els veïns. També vol introduir canvis normatius perquè l'obtenció de la llicència no sigui “tan
fàcil” i per endurir les sancions. A més, engegarà una campanya d'inspeccions.
