Contestació meridiana
Ciutat Meridiana és el barri més pobre de Barcelona i un dels que té més atur i desnonaments
L'associació de veïns ha reaccionat atenent 700 afectats i encapçalant una forta protesta social
L'entitat ha aturat més de cent desnonaments, els tres últims, aquesta mateixa setmana
La Leandra és una dona dominicana que no podia pagar el lloguer del seu pis al barri de Ciutat Meridiana. “Va anar a una comunitat de veïns i va demanar si podia entrar en un pis buit.” El pis era propietat d'un banc que s'havia desentès de netejar-lo dels coloms que l'havien ocupat i de tenir-lo en condicions. La comunitat de veïns hi va accedir encantada i, després d'una profunda neteja, la Leandra i la seva família ja hi viuen. Com a molt, encara han de combatre algun colom despistat que hi busca recer. Aquesta és una de les noves situacions amb què tracten a l'associació de veïns de Ciutat Meridiana, que, des del 2012, ha esdevingut una xarxa social paral·lela, també un moviment de contestació per a la millora de les condicions de vida.
Ciutat Meridiana és el barri més pobre de Barcelona, dins un dels districtes més desafavorits de la ciutat. Aquí la punxada de la bombolla immobiliària, la pèrdua de l'habitatge i la falta de feina són una plaga devastadora. Si a la primera dècada de segle l'associació de veïns va quedar estancada, la virulència dels problemes econòmics i socials l'empeny a tornar a posar-se al capdavant de les protestes, i, encara més, de l'atenció i servei als veïns. Els desnonaments es converteixen en la trista realitat quotidiana d'un barri creat pel desarrollismo dels anys seixanta, impulsat per l'exalcalde Porcioles i l'exregidor Joan Antoni Samaranch.
Ara hi viuen unes 11.000 persones. Segons Manuel Cubero, Cubi, secretari de l'associació de veïns, quan el 2012 ja estaven del tot arremangats davant els problemes d'habitatge, van rebre xifres espaordidores: des del 2008 fins al 2011 al barri hi havia hagut 300 desnonaments. I el 2012 els van dir que n'hi havia 400 més de previstos. Si pensem que a Ciutat Meridiana hi ha 3.000 habitatges prenem consciència de la magnitud del drama. En aquell moment algunes notícies afirmaven que el carrer Perafita era el carrer amb més desnonaments de l'Estat. Això els va portar a inventar-se “una marca pròpia”, Villa Desahucio, en la línia de les nombroses protestes enginyoses que han tirat endavant.
D'aleshores ençà l'associació de veïns ha aturat més de cent desnonaments. Els tres últims, aquest dilluns, però, de fet, n'han perdut el compte. L'ajut de la plataforma d'afectats per la hipoteca i altres col·lectius integrats dins la campanya Nou Barris Cabrejada els permet mobilitzar gent quan cal, via xarxes socials. Això gairebé s'ha convertit en rutinari. El més important ara –subratlla Cubi– és que la negociació posterior doni fruits.
Mudant de pell
Ara la problemàtica està mudant de pell: molts desnonaments són de gent amb lloguers que provenen de la hipoteca (després de la dació en pagament han acordat un lloguer social que ara tampoc poden pagar). Això fa que, per necessitat, hi hagi famílies que ocupin pisos buits –el barri n'és ple–. Això, de retruc, porta altres conflictes, com quan algú ocupa un pis buit que és propietat d'un altre veí del barri.
A diferència de quan són de bancs, aquests casos no tenen el suport de l'associació, segons aclareix el seu president, Fili Bravo, l'ànima, junt amb Cubi, de l'entitat, que té el local obert cada dia, matí i tarda. “Som una associació d'urgències.” A més d'ells dos, un grup d'una dotzena de persones assessora els veïns que hi van a demanar ajut: tenen 700 fitxes d'afectats en què fan un seguiment de la seva situació, intenten fer de mediadors i facilitar-los sortides. La cosa arriba al punt que els mateixos bancs i l'administració deriven veïns cap a l'entitat.
Però no és només ajut el que faciliten: “Estem fent gestió de la pobresa, però intentem que això sigui una eina de mobilització social, que la gent aprengui a ser activista.” Els fronts són múltiples, però alguns antics afectats ara ja ajuden altres veïns. “Quan participem a les protestes contra les pujades del transport públic som els que portem més color, amb gent de Nigèria, de Pakistan...”
Conat de racisme
A finals dels anys noranta i a principis de la primera dècada del segle va arribar a Ciutat Meridiana força gent de fora de l'Estat, procedents del Pakistan, el Marroc, Sud-amèrica o Nigèria. Bona part d'aquests nouvinguts han estat víctimes d'hipoteques abusives i altres desastres bancaris. Molts han estat atesos a l'associació de veïns, que els últims anys ha protagonitzat nombroses iniciatives socials i contestatàries (la creació d'un banc d'aliments ocupant l'edifici on l'Ajuntament instal·larà un laboratori de creació, la reivindicació durant dos mesos d'una marquesina d'autobús). Tot plegat ha propiciat “relacions entre una població que abans no es mirava”. Però també han hagut d'aguantar –i desactivar amb informació i pedagogia– acusacions racistes, com, ara fa poc, la d'un propietari de pisos que els calumniava dient que només afavorien estrangers.
