Sense casa per l'ampliació del polígon de Sant Jaume
L'Incasol i l'Ajuntament, amb autorització judicial, faran tirar a terra la casa de pagès on viu una dona sola perquè l'edifici està inclòs en una àrea industrial que ara s'urbanitzarà
La setmana que ve Maria Àngels Davesa, la dona que viu sola al Casals (també conegut com can Coma de Dalt) de Sant Jaume de Llierca, es quedarà al carrer perquè li hauran tirat la casa a terra. L'Incasol, que és qui desenvolupa el polígon, i l'Ajuntament, que es cuidarà de l'execució de l'enderroc per delegació d'aquell organisme de la Generalitat, han de donar aquest pas –“desagradable i incòmode”, segons l'alcalde, Ferran Puig– per poder desenvolupar el pla parcial urbanístic d'un sector del polígon industrial del Pla de Politger. A més, la casa està dins dels límits de seguretat de l'autovia A-26 i, per tant, Foment també la vol a terra.
Malgrat la immediatesa de l'enderroc (que s'executarà amb una autorització judicial), Davesa no preveu deixar la casa i, ara per ara, no sap on podria anar, segons va dir ahir. La seva família, provinent de Castellar de la Muntanya (la Vall de Bianya), hi va estar de masovera fins fa vuit anys. Aleshores, arran de l'aprovació de l'esmentat pla parcial, la finca va passar a ser propietat de l'Ajuntament. Els darrers vuit anys, Davesa ha viscut al Casals sense contracte i sense pagar lloguer. Hi cria aviram i mena els camps de la finca. “Des de fa vuit anys estava avisada que un dia o altre hauria de marxar, i quan intentem ajudar-la, no ens deixa fer-ho”, subratlla Puig, que també fa notar que l'actual equip de govern ha heretat el cas de l'Ajuntament anterior.
Els advocats de la dona –el gabinet de Rogeli Montoliu–mantenen que, per més que hi hagi un pla parcial, si l'Ajuntament volgués podria evitar l'enderroc, tal com ha fet –assenyalen– amb una altra masia afectada pel polígon. A les darreres hores han presentat el cas al Departament de Cultura, amb l'esperança que considerin el Casals un bé patrimonial amb interès etnogràfic, ja que l'edifici conserva estructures i molts elements de quan va ser construïda, probablement al segle XVIII. També s'han adreçat al Consell Comarcal.
