Just i en augment
Precisament en temps de crisi, creixen les vendes dels productes de comerç just, de proximitat i també els ecològics
El sector interpreta la pujada d'adeptes com la reafirmació que molts consumidors valoren més el procés que el preu
La banca ètica incrementa un 40% en un any el volum d'estalvi i arriba a 160.000 clients
Desmarca't! Hi ha alternatives és l'eslògan de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica, que proposa passar de les grans marques i dels espais de consum que no respecten els drets humans o el medi ambient, i alhora anima la ciutadania a decantar-se pel comerç just, perquè juga amb unes regles que afavoreixen tant el productor com el comprador a parts iguals. Amb aquest eslògan i amb un futbolí inflable gegant es va celebrar la Festa del Comerç Just–la quinzena edició– a Sant Andreu, l'Eixample i Sarrià, a Barcelona. “El futbolí és molt gràfic i ens serveix per fer visible que hi ha alternatives, que els ciutadans poden triar en quin equip de futbol participen”, va explicar la responsable de campanyes de Setem Catalunya, Begoña Planas.
I això de triar i ser alternatiu sembla que cada cop té més adeptes. Malgrat la situació de crisi, en els últims 10 anys, les vendes de productes de comerç just s'han multiplicat per quatre a tot l'Estat. I dels 6,8 milions d'euros facturats l'any 2000 es va passar als 30 milions el 2013. “El context de crisi econòmica i social catalitza l'aparició de noves alternatives econòmiques. No només creix el comerç just –subratlla Planas–, també la banca ètica, les cooperatives de consum, els productes de quilòmetre zero...”
Les celebracions d'ahir en el Dia Mundial del Comerç Just –que al llarg de tot el mes es faran en diferents municipis– eren una mostra ben clara de l'àmplia oferta de productes d'artesania i d'alimentació produïts i comercialitzats en unes condicions d'economia social i solidària. “L'explicació del creixement d'aquest consum és que la gent no mira només el preu, sinó que valora el context global del procés, les condicions de producció i que les relacions comercials entre productor i consumidor siguin justes i transparents”, argumenta la responsable de campanyes de l'ONG Setem. També continua creixent la banca ètica: els estalvis recollits per les entitats de finances ètiques es van incrementar un 40% l'any passat, cosa que va situar el volum d'estalvi al voltant dels 1.300 milions i va fer que s'arribés als 160.000 clients, segons el Baròmetre Estatal de Finances Ètiques.
Planas ha coordinat l'estudi Sí que hi ha alternatives, elaborat pel Centre de Recerca i Informació de Consum, que recull iniciatives de l'anomenada “comercialització justa”, és a dir, propostes que incorporen la justícia social, l'impacte ambiental i la visió de gènere. S'hi expliquen deu experiències (vegeu llista) que van des de la fundació Oxfam Intermón –que mou 5,3 milions d'euros en comerç just– fins a Coopmercat –botiga al passeig de Sant Joan de la cooperativa TEB, que dóna feina a persones amb discapacitat intel·lectual–, passant per Món Empordà –associació que organitza mercats de productes ecològics al Baix Empordà.