Societat

Can Vies ja és història

Els Mossos desallotgen l'edifici, ocupat des de fa 17 anys, i TMB n'enceta l'enderroc

El contundent dispositiu policial es va perllongar durant hores

La protesta va derivar al vespre en aldarulls violents

Els Mossos d'Esquadra van posar fi ahir de manera fulminant als disset anys d'història del centre social ocupat Can Vies amb un espectacular desplegament que es va perllongar durant hores perquè els seus inquilins havien sembrat el recinte de dispositius per dificultar el desallotjament de la dotzena d'activistes que hi restaven, la meitat dels quals s'hi havien encadenat per complicar l'operació policial.

Si l'assalt a l'edifici, propietat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), va resultar complex però pacífic, també va tenir com a resposta una escalada de tensió al barri de Sants durant tot el dia, que va arrencar amb una inicialment tèbia protesta al mateix límit de l'ampli perímetre policial, en la qual es va veure participar al migdia el diputat de la CUP David Fernández, i que va anar pujant d'intensitat fins a culminar en els violents aldarulls registrats al final de la jornada de llarg a llarg del barri.

El desplegament va començar pels volts de les 13.20 h, quan una quinzena de furgonetes de la brigada mòbil dels Mossos van irrompre a la zona –després se n'hi van afegir més–, acompanyades d'un parell d'ambulàncies, un helicòpter i una grua amb què mitja hora després la policia va accedir a la torre on dues activistes estaven encadenades. Abans, els agents ja havien accedit al terrat i a l'interior de l'edifici, on es van trobar altres resistents encadenats. Alguns, en una paret de formigó darrere la qual s'havien instal·lat una quinzena de bombones de butà, segons expliquen els activistes en un vídeo penjat a internet.

Mentre miraven de buidar l'edifici, els mossos mantenien blindat tot l'entorn immediat, inclòs el calaix de les vies de Sants, on els operaris van haver d'interrompre la seva jornada de treball durant hores, de la mateixa manera que durant hores va quedar tancada l'estació de metro de Mercat Nou i va restar interromput el trànsit al carrer de Sants a banda i banda de la plaça de Sants.

A pocs metres, a l'adjacent placeta de Ramon Torres Casanova, hi va haver des de bon començament les situacions més tenses. Just allà on els mossos van fixar el límit del seu perímetre de seguretat, els partidaris de la casa ocupada concentrats van situar la pancarta que els feia de capçalera amb el lema “Si Can Vies a terra, barri en guerra”. Però fins a la tarda no es va produir la primera càrrega policial, i els aldarulls més greus no van arrencar fins a les nou del vespre, un cop acabada la manifestació convocada una hora abans en protesta pel desallotjament. Llavors sí, el barri, en guerra.

Epíleg violent

En el moment de tancar aquesta edició, la policia ja carregava pels carrers de Sants i havia efectuat dues detencions després que grups d'encaputxats haguessin llançat ampolles contra els periodistes, trencat vidres de comerços i entitats bancàries, i cremat diversos contenidors i una unitat mòbil de TV3. Durant els enfrontaments, els mossos van trencar els vidres de l'entrada de la seu del setmanari Directa –el mitjà que havia penjat al seu web el vídeo dels activistes–, segons van denunciar diversos testimonis a Twitter, entre els quals el diputat de la CUP David Fernández, que també havia participat en la concentració de protesta del migdia.

El desallotjament pròpiament dit s'havia completat a les 18.50 h, quan els agents van fer fora de l'edifici l'últim activista. Els sis que s'havien encadenat van ser imputats per un delicte de desobediència i resistència a l'autoritat, però cap d'ells no va ser detingut. Tan bon punt la policia va haver acabat el buidatge de l'immoble, van entrar les màquines per començar-ne ahir mateix l'enderroc, la urgència del qual TMB va justificar a causa del mal estat de l'edifici.

Una negociació fracassada

El centre social autogestionat Can Vies va néixer amb l'ocupació, el 1997, de dues finques del carrer Jocs Florals propietat de TMB des del 1925 que havien quedat en desús i estaven pendents d'enderroc després d'haver servit durant dècades per a activitats socials dels seus empleats. Des de llavors, i mentre l'empresa pública anava cremant etapes per aconseguir-ne el desallotjament, el centre arrelava i consolidava els seus vincles amb el barri i el seu teixit associatiu. L'Audiència de Barcelona va donar la raó a TMB el 2012, i el Suprem va desestimar a principi d'any el recurs dels ocupants i va fixar per l'abril passat el desallotjament, que l'Ajuntament i TMB tenien un mes per fer efectiu, excepte si decidien suspendre'l.

És el que va fer el consistori, que va intentar negociar amb els ocupants i els va oferir marxar temporalment a un altre espai, que probablement hauria estat l'antic recinte fabril de Can Batlló –ara gestionat per col·lectius veïnals amb el vistiplau municipal– fins que a Can Vies es fessin les adequacions oportunes per poder tornar-hi. Les entitats ocupants van rebutjar l'oferta, fet pel qual el govern municipal –que ahir no va parlar i que ara, amb l'enderroc iniciat, ja no sembla tenir cap interès a reformar l'edifici– va donar llum verd a l'operació, que un portaveu del col·lectiu va qualificar de “desallotjament polític”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia