Societat

LA CRÒNICA

Al país de les cireres

Va costar. Va costar molt que l'alcalde de Terrades, Isidre Felip, avancés alguna xifra sobre els quilos de cireres que creia que es vendrien. Ja saben que, avui en dia, a tots plegats en general ens agraden molt les xifres. Segurament, massa. Després d'insistir-hi, va dir que esperaven voltar els 4.000 quilos. Saben què? Ben mirat, els quilos no són el més important. Allò que realment és rellevant és que una fruita de pinyol tan menuda va mobilitzar tot un poble i que moltes persones van voler circular per la carretera sinuosa i estreta que du fins a aquest poble de l'Alt Empordà per passejar-hi, per tafanejar entre les parades majoritàriament d'artesania que hi havia al centre, per fer un vermut i, sobretot, per comprar cireres. Es venien en caixes de dos quilos i mig o de cinc quilos, a deu i vint euros, respectivament. Totes amb una model de caixa unificat i amb logotip de cirera de Terrades.

Saben per què Terrades és país de cireres? Es veu que en la dècada dels anys cinquanta del segle passat, molts veïns d'aquest poble aprofitaven la proximitat amb la Catalunya del Nord per anar-hi a collir fruita, perquè pagaven uns sous difícils d'aconseguir a la banda sud. I com que conèixer altres realitats sempre ensenya, aquests temporers de Terrades es van adonar que les cireres eren una fruita molt rentable. Van plantar cirerers i... des de la dècada dels seixanta fins ara han estat una font d'ingressos important per als productors locals. Ahir, a la fira de la cirera, n'eren un total de divuit.

Es veu que les cireres que es produeixen en aquesta zona de l'Alt Empordà són molt gustoses i tenen unes característiques organolèptiques especials gràcies a la composició geològica del sòl i també gràcies a un clima particular. Hi ajuda molt el fet que el clima és fred a l'hivern, però costa que al final d'aquest període i a principi de primavera hi hagi glaçades com en altres zones de les comarques gironines, sobretot en l'època de floració. Els cirerers floreixen pocs dies abans o pocs després de Sant Josep (19 de març). La tramuntada en té feliçment la culpa de tot plegat. La collita és a l'entorn del 8 o el 10 de maig. És a dir, que les cireres que es podien comprar a Terrades feia poques hores que encara penjaven dels cirerers. Una tramuntana que, ahir, com els milers de visitants d'aquest poble, de pocs més de 200 habitants, no es va voler perdre la fira. Va bufar quasi durant tot el dia i, en alguns moments, amb moltes ganes. Una tramuntana a què, segurament, cal agrair que contribuís a fer que lluís el sol durant tot el dia.

Les cireres tenen més d'una cinquantena de varietats. A Terrades, les més habituals són la Sunburst (Canadà), la Stark (Estats Units), la Burlat (França) i la Sam. Noms que potser no els diuen massa res, però que fan que les que van escollir els compradors ahir a la fira fossin més grans, més petites, més dolces, més rogenques, més negres...

La fira, a part de les parades de cireres i d'altres productes, es va farcir amb la tercera edició de la cursa d'un quart de marató de recorregut, un concurs de dibuix infantil amb exposició de les obres participants incloses i amb una batucada d'animació a càrrec dels Tramuntacada, un nom adient a la tramuntana que feia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.