El Centre Excursionista Olot obre el seu refugi de Talaixà
L'equipament, condicionat al llarg de quatre anys a la casa on havia viscut el popular “Rodri”, és per als socis de l'entitat i prou, però es manté al mateix edifici el refugi lliure que ja hi havia
El Centre Excursionista Olot (CEO) estrena aquest diumenge el refugi que ha condicionat a Talaixà (Montagut i Oix), i que només podran fer servir els socis de l'entitat. El nou equipament ocupa una part d'una casa, la Casilla, propietat del CEO des del 1991, als baixos de la qual es manté el refugi lliure que ja hi havia. El programa de la inauguració inclou un dinar popular, una exhibició castellera a càrrec de la colla Xerrics, d'Olot, el descobriment d'una placa commemorativa i una actuació del músic Manelic de Pera. Per qui vulgui pujar-hi en grup, s'ha establert el punt de sortida a Sadernes, a les nou del matí.
Lloc estratègic
El nou refugi servirà per donar servei als nombrosos excursionistes que sovintegen l'Alta Garrotxa i que tenen Talaixà com un lloc de referència per la seva situació estratègica, en un coll que separa les valls d'Hortmoier i de Sant Aniol d'Aguja.“Ens feia falta el refugi perquè és un lloc en què sempre hi ha gent”, ha remarcat el president del centre excursionista, Jaume Roqué.
Les instal·lacions estan repartides en dos nivells: en l'inferior hi ha una cuina, una sala de menjador i un magatzem; i en el superior, una sala gran i el dormitori, equipat amb dotze lliteres. Les obres de condicionament les ha pagades el CEO i han durat 4 anys. Si bé hi ha intervingut un paleta professional, en els treballs hi han tingut un paper destacat molts voluntaris de l'entitat. El fet que no s'hi pugui arribar en cotxe va complicar molt el transport de material de construcció, part del qual es va haver de pujar en helicòpter.
La casa d'en “Rodri”
La casa remodelada era l'habitatge de Rodrigo Gómez, en “Rodri”, un home que a les dècada del 1980 i del 1990 es va fer famós per haver resistit l'intent del propietari de tancar tota la vall d'Hortmoier per explotar-la per a la cacera. En aquella època, el CEO va donar-li suport pujant-li materials i queviures a canvi que mantingués oberta una part de la casa com a refugi. En “Rodri” es va morir el 2000.
Una part de la casa la continuen fent servir els familiars d'aquell home.