El tresor enterrat del Bisaura

Sem­bla que no pugui ser, però des de dalt del cas­tell de Besora “es pot expli­car mitja història de Cata­lu­nya”. La sentència, de l’arqueòleg Fran­cesc Bus­quets, té una mica de cari­ca­tura, però pretén posar de relleu el gran interès patri­mo­nial i històric que 10 anys d’exca­va­ci­ons d’estiu impul­sa­des per l’asso­ci­ació Amics del Bisaura han permès des­co­brir. Començant per l’ampli espec­tre cro­nològic de les tro­ba­lles, que van des del segle III-IV abans de Crist, amb res­tes d’un pri­mi­tiu assen­ta­ment ibèric que el situ­a­rien com la presència més al nord dels ause­tans, fins a enter­ra­ments de mili­ci­ans de les guer­res car­li­nes, en ple segle XIX. De tot se n’han tro­bat ras­tres i res­tes de les quals, fins ara, “n’hem pogut recu­pe­rar i inven­ta­riar milers de frag­ments”, diu Bus­quets. La idea és que part d’aquest fons es pugui expo­sar al cas­tell de Mon­tes­quiu, que la història ja vin­cula amb el de Besora i que, jun­ta­ment amb el de Milany, com­ple­tarà una ruta cir­cu­lar per tres dels parat­ges més repre­sen­ta­tius del Bisaura.

El 25 de maig pas­sat, dins de les acti­vi­tats del Parc del Cas­tell de Mon­tes­quiu, una sei­xan­tena de per­so­nes van fer una visita guiada a l’entorn del cas­tell, al qual s’acce­deix amb una petita cami­nada des del mateix poble de Besora. La majo­ria eren mem­bres dels Amics del Bisaura i volun­ta­ris d’algu­nes de les cam­pa­nyes d’estiu que, des de 2005, han permès desen­ter­rar bona part de la història que el pas del temps i l’aban­do­na­ment havien ama­gat sota l’espla­nada que corona el turó, i on encara es manté dreta i ben visi­ble, sobre­tot, l’església. Per aquest motiu, qual­se­vol petita des­co­berta era una nove­tat. “Tenim constància que, abans, per­so­nes a títol indi­vi­dual hi havien fet algu­nes exca­va­ci­ons, però molt limi­ta­des”, deia la també arqueòloga Marta Fàbre­gas, que al cos­tat de Fran­cesc Bus­quets va fer de guia de la visita. L’Ajun­ta­ment de Besora i la Gene­ra­li­tat van col·labo­rar en l’arren­cada del pri­mer pro­jecte d’enver­ga­dura per exca­var al cas­tell, que forma part d’una pro­pi­e­tat pri­vada que no hi va posar cap impe­di­ment. El tre­ball de volun­ta­ris i el suport d’estu­di­ants d’arque­o­lo­gia, que es repe­tirà en la cam­pa­nya d’aquest estiu, a par­tir del 14 de juliol, han suplert la falta de recur­sos econòmics dels últims anys per part de les admi­nis­tra­ci­ons. Les difi­cul­tats d’accés –només s’hi pot arri­bar a peu o en helicòpter– ha asse­gu­rat que el con­junt es man­tin­gui, tot i que enru­nat, molt sen­cer.

Les res­tes que es man­te­nen dem­peus de l’església daten del segle XI, “però tenim fets son­de­jos que ens han permès iden­ti­fi­car una església ante­rior, del segle IX”, deia Fàbre­gas. Va ser jus­ta­ment a par­tir del segle XI quan el cas­tell de Besora va viure el moment de màxima esplen­dor sota el lide­ratge de Gom­bau de Besora (992-1050), con­se­ller i braç dret de la com­tessa Ermes­senda de Bar­ce­lona, a qui la història situa a Sant Quirze en el moment de la seva mort.

El cas­tell, del qual s’ende­vi­nen algu­nes res­tes i que és el pro­per objec­tiu a exca­var, va tenir presència senyo­rial fins als volts del segle XIV, quan està docu­men­tat el tras­llat al de Mon­tes­quiu. “Tot indica, però, que hi va haver presència de cast­lans fins molt temps després”, apunta Fran­cesc Bus­quets. Entre altres coses, perquè s’han iden­ti­fi­cat recons­truc­ci­ons del segle XVI, i fins més enllà del XVII la seva església va ser la parròquia del poble, que no va con­sa­grar la nova església fins al 1759, ja a peu de car­re­tera. A dalt, les runes que millor se’n con­ser­ven cor­res­po­nen, jus­ta­ment, a la rec­to­ria.

La notícia com­pleta a