Més beques i més colònies d'estiu
Les entitats veuen com creix el nombre de petició de beques
La majoria de famílies que demanen ajudes estan sense feina
Un any més, milers d'infants i joves s'han apuntat per anar uns dies de colònies, campaments o a casals d'estiu. Un any més, centenars de famílies, més del 10 per cent del total, confien tenir algun tipus d'ajuda directa per poder apuntar els seus fills a aquestes activitats. Les dues principals entitats socials especialitzades en educació en el lleure, Fundesplai (la Fundació Catalana de l'Espali) i la Fundació Pere Tarrés, no veuen enlloc els brots verds que diuen els polítics, i per aquest estiu ja es preparen per fer front a una allau de peticions de beques.
Segons Fundesplai, el perfil més usual de la família destinatària de beques és una família autòctona (només el 18% és d'origen immigrant), amb un o dos fills i que en un percentatge molt elevat (un 43%) és monoparental. Tres de cada quatre famílies que demanen beca pateixen les conseqüències de l'atur, i es produeix el fet que en un 27% dels casos cap dels membres tenen feina. Un 9% de les famílies té algun fill amb discapacitat.
La Fundació Pere Tarrés ja ha atorgat a dia d'avui 3.390 beques per a colònies i casals, un 46% més que l'any anterior, i el període de sol·licitud continua obert. Aquesta entitat cristiana informa que des del 2010, quan els efectes de la crisi van començar a ser molt importants, el nombre de peticions ha incrementat el 274%. Fundesplai, de la seva banda, preveu donar 4.300 beques per a colònies i casals, un 37% més que el 2013, tot i que la campanya de beques continua oberta fins al setembre i pot incrementar al llarg de l'estiu. Els infants que participen en la campanya Un estiu per a tothom es beneficiaran d'ajuts per valor de més d'un milió d'euros, dels quals, uns 240.000 euros corresponen a les beques que gestiona directament l'entitat (un 40% més que el 2013), explica Núria Valls, sotsdirectora de Fundesplai.
Amb beca o sense, milers d'infants van començar ahir colònies i casals i, els més grans, campaments, camps de treball i intercanvis. Segons Benestar i Família, al final seran 200.000 menors que participaran en alguna activitat de lleure programada fins al setembre per entitats d'educació en el lleure, associacions educatives juvenils, associacions de pares i mares, empreses i institucions. L'activitat reina és, com cada estiu, els casals, que permet als infants passar el dia fent activitats educatives i recreatives i als pares poder anar a treballar. El que és cert, però, és que cada any més famílies tenen en consideració l'opció que els fills marxin fora uns dies. Les colònies les va inventar un pastor suís fa més de cent anys i a tot Europa són una realitat consolidada.
“Catalunya és el país amb més tradició de tot l'Estat. Per a molts mestres, polítics i famílies anar de colònies és “una experiència educativa imprescindible”, destaca Núria Valls, sotsdirectora de la Fundesplai. I apunta alguns dels beneficis a tenir en compte de les colònies: permeten descansar i fer salut, estar lluny de la família uns dies, aprendre a conviure i compartir i a estar en contacte amb monitors joves, “que no són els seus pares però se'ls estimen com si fossin els seus germans petits. Juguen amb ells, els expliquen contes, els ensenyen a construir cabanes, a fer-se la motxilla... o el nom dels estels”.
Un àpat al dia per a alumnes de secundària finançat per la Creu Roja
96 estudiants de secundària de quatre instituts catalans que estan en situació de vulnerabilitat han dinat diàriament aquest curs gràcies a una beca de la Creu Roja, en un programa pilot que té l'objectiu de garantir l'alimentació saludable i equilibrada. El projecte #Menjarsalinsti ha consistit a donar a cadascun dels menors un dinar-pícnic a la sortida de classe, un projecte que ha costat uns 30.000 euros. La idea de donar dinar a nois i noies dels instituts va sorgir després de detectar que hi havia infants que rebien beques de menjador escolar durant l'educació primària que, en passar a la secundària, encara necessitaven aquest recurs de suport alimentari, ja que pertanyen a famílies en situació vulnerable econòmicament però que es quedaven sense. En el cas de secundària, la majoria d'alumnes realitzen horari intensiu i, per tant, no van al menjador escolar. Els centres educatius escollits per a la prova pilot estan ubicats en municipis amb taxes d'atur elevades, baixos nivells de renda per habitant i zones socialment vulnerables o incloses en l'anomenada llei de barris. Aquest estiu aquests 96 joves es podran beneficiar d'unes targetes amb les quals les seves famílies podran comprar els aliments necessaris.