Més garanties per als detinguts a comissaria

Fa anys que els advocats catalans promouen un decàleg de drets que cal respectar en l'assistència lletrada a persones detingudes i sospitoses d'haver comès un delicte, que la direcció dels Mossos d'Esquadra “sempre ha menystingut”, assegura el penalista i exdiputat de la junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona (Icab) Jorge de Tienda, que hi afegeix que s'escuden dient que segueixen les directrius de la Comisión Nacional de Seguridad. La Unió Europea avala ara les reivindicacions dels lletrats —com ara el fet de poder parlar amb el client abans que declari—, tot i que costarà de dur-ho a la pràctica.

Des del 2009, el Consell Europeu treballa perquè els estats membres respectin uns drets fonamentals mínims dels detinguts, tal com ja fan en les sentències, i desenvolupa en tres directives certs principis perquè hi hagi “equitat en el procés penal”. La primera directiva (2010/64/UE) precisa que tota persona detinguda no només té dret a un intèrpret (com ja es compleix al nostre país), sinó també a la traducció dels processos i les sentències. La segona norma (2012/13/UE) ha entrat en vigor aquest mes de juny i aprofundeix en el dret a la informació en els processos penals. El govern espanyol, però, encara no ha fet la transposició de la primera ni de la segona normativa i les ha incloses com a disposicions addicionals en l'avantprojecte de llei orgànica de l'estatut de la víctima, que també és motivat per complir una altra directiva europea (2012/29/UE).

Pel que fa al dret a la informació del detingut, l'advocat i membre de la comissió normativa de l'Icab Jorge Navarro, n'explica els tres eixos bàsics: “el dret a l'accés als materials de l'expedient” a la mateixa seu policial, a més de “l'obligació de lliurar l'atestat amb promptitud i abans de la seva primera declaració”; el dret a impugnar la detenció, i pel que fa al dret a romandre en silenci, “el seu advocat el pot ajudar” a decidir sobre aquesta qüestió.

“Ara, quan anem a comissaria a atendre un detingut, només et comuniquen el delicte imputable i amb astúcia hem d'esbrinar els fets, i quan veiem que es tracta d'una falta hem d'exigir la llibertat immediata”, afirma De Tienda, que hi afegeix: “La filosofia d'aquesta directiva és que no s'ha de donar una resposta estàndard a una persona que comet un delicte. No tothom ha d'estar dos dies a la garjola abans que un jutge en revisi el cas. Cal més rigor en la privació de la llibertat!”

Malgrat que Catalunya és pionera a implantar normes que encara no té l'Estat espanyol (com ara el dret de família o la mediació en l'àmbit penal), fonts Departament d'Interior afirmen que “esperaran que el govern espanyol faci la transposició de la directiva” sobre l'obligació d'entregar el material incriminatori al sospitós a la comissaria dels Mossos. No obstant això, Navarro indica que es pot invocar una directiva europea quan reconeix drets encara que no se n'hagi fet l'adaptació a la legislació nacional i un tribunal l'ha d'interpretar. “Si els operadors policials complissin el que diu la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre els drets del detingut, no ens caldria norma europea”, clou De Tienda.

Finalment, la tercera directiva (2013/48/UE), que ha d'entrar en vigor el 2016, dóna més veu a l'assistència lletrada (l'advocat pot parlar amb el detingut abans de declarar a la policia), endreça l'ordre europea de detenció (i evitar errors com ara el del rentacotxes de Montgat) i permet la informació i la visita d'una tercera persona al detingut. L'advocada Laia Serra afirma que “aquesta norma és un gran avenç perquè permet una presència activa de l'advocat i harmonitza garanties”, a més té clar que en la propera assistència a comissaria exigirà que es compleixin les directives en vigor. Caldrà veure quants advocats, al dia, invoquen aquests drets dels seus clients.