Cuiners amb cor

L'autofoto de la tarda va arribar cap a mig espectacle i no era per menys: Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Joan Roca, Christian Escribà i Alberto Chicote van coincidir a dalt de l'escenari. El lloc: el Gran Teatre del Liceu. El motiu: un xou humorístic i culinari titulat La Fàbrica de menjar solidari a la cuina de la Barcelona del 1700. La raó: aconseguir diners perquè el Casal dels Infants pugui continuar atenent els infants i els joves i les seves famílies que no tenen les mateixes oportunitats que els altres. Segona edició d'una de grossa liderada per Ferran Adrià i posada en escena per l'equip de Minoria Absoluta. L'any passat es van recollir 130.000 euros. En espera de fer balanç, tornar a aplicar la recepta d'ajuntar alts valors de la cuina, molta humanitat, generositat i passió va omplir ahir el Liceu.

En el marc del Tricentenari, humor politicohistòric d'entrada, perquè el periodista Josep Cuní, mestre de cerimònies, va explicar que Felip V havia prohibit el pa amb tomàquet i havia instaurat l'obligació de menjar entrepà de calamars. “Hi havia una escola rebel on se seguia menjant pa amb tomàquet –va continuar–, però com que un pare va demanar entrepà de calamars, tot els alumnes s'hi van haver d'acostumar.” Rialles a la platea. Com rialles va provocar el gran Cesc Casanovas, alter ego de Ferran Adrià al Polònia de TV3, passejant-se per les runes del Born i fent el paral·lelisme de les restes arquitectòniques amb “les deconstruccions culinàries” del xef d'El Bulli.

Fa quinze dies, Cuní confessava en la presentació de l'espectacle que encara no sabien ben bé què farien, perquè Adrià canviava el guió cada dos per tres. Finalment, el xou es va construir a través de reptes que Carme Ruscalleda, Joan Roca, Christian Escribà i Ferran Adrià van anar superant amb els seus millors trucs culinaris. “La meva dietista ja m'ha avisat que no ho fes, però tot això no es pot deixar perdre”, deia el presentador mentre aprofitava per tastar els plats elaborats amb síndria, tomàquets, carxofes, patates, pomes, cireres, gerds, meló i carbassa. Hortalisses, verdures i fruites que ja es menjaven a la Barcelona del 1700. I si no, ja s'ho feien venir bé per trobar-hi algun vincle.

“Mai havíem treballat tots junts”, asseguraven satisfets i disfrutant del moment els cuiners que passegen el nom de Catalunya pel món, mentre Adrià s'excusava pel fet que potser les seves creacions culinàries no eren extraordinàries: “Estic una mica rovellat. Hauré de fer alguna cosa senzilla.” El xef, en molts moments fent curses per veure si parlava més ell o Cuní, es movia com un peix a l'aigua entre bons amics. La sorpresa va ser l'aparició del també cuiner Alberto Chicote, de Pesadilla en la cocina (La Sexta), intentant posar una mica d'ordre a la cuina improvisada a l'escenari del Liceu.