Un nou ‘foc' judicial vint anys després dels incendis del Berguedà
Propietaris afectats en els grans focs forestals del 1994 confien que el jutge admeti a tràmit el recurs d'apel·lació a la sentència del 2012, que els obliga a pagar les costes del judici i a no rebre cap indemnització
Un grup de propietaris del Berguedà denuncien que vint anys després de produir-se els grans incendis que van afectar unes 35.000 hectàrees, estan vivint un “segon foc judicial, tot just quan ens comencem a refer”. El 4 de juliol de 1994 es va declarar un foc al municipi de Gargallà, que va durar cinc dies, va calcinar milers d'hectàrees i va endur-se la vida de dues persones. Un jutjat de Barcelona va condemnar el 2012 a Endesa a pagar 37,5 milions d'euros a més d'un centenar de propietaris en considerar que l'origen del foc havia estat una línia en mal estat. Amb tot, el jutjat va dictaminar que no s'havia d'indemnitzar els propietaris d'unes 10.000 hectàrees en considerar que es tractava d'un foc diferent.
Aquest divendres es compleixen vint anys del gran incendi del 1994, que va cremar gairebé 45.000 hectàrees al Bages i Berguedà. Va ser la unió de dos focs declarats a Sant Mateu de Bages i a Gargallà i es va allargar durant cinc dies. La meitat de les hectàrees es van cremar al Baix Berguedà a causa del mal estat d'una línia elèctrica -propietat de Fecsa Endesa-, on també s'hi van sumar temperatures de 40 graus, humitats molt baixes per una llarga sequera i vents per sobre els 30 quilòmetres per hora. El cas va arribar dos cops a judici.
L'Audiència de Barcelona va absoldre l'excap de manteniment de Fecsa a la zona l'any 2007 de qualsevol responsabilitat penal dels focs, tot i considerar provat que va ser la línia elèctrica la causant del foc iniciat a Gargallà, al terme municipal de Montmajor. La sentència, però, obria una escletxa als afectats a reclamar per la via civil i així ho van fer. Una nova sentència del 2012 va condemnar la companyia Endesa a pagar 37,4 MEUR a un total de 117 propietaris forestals i agrícoles afectats pel foc.
Amb tot, el jutjat els va donar parcialment la raó, ja que els afectats demanaven uns 115 milions d'euros d'indemnització i, a més, no tots ells van ser considerats indemnitzables. És el cas d'un grup de propietaris dels municipis d'Olvan, Sagàs, Gironella i la Quar, que sumen unes 10.000 hectàrees cremades. La jutgessa va determinar que aquestes finques van quedar afectades per un incendi diferent al de Gargallà, que en aquest cas s'hauria originat a Casserres, i, per tant, els afectats no tenien dret a rebre indemnitzacions i, a més, els va condemnar a pagar les costes del judici. Els afectats fa un any que van presentar un recurs d'apel·lació a la sentència.
“Assumir les costes judicials representa un altre foc vint anys després”
Dos dels propietaris forestals afectats pels incendis, Jordi Rovira i Martí Corominas, han lamentat la situació que viuen vint anys després dels focs. “Va ser un sotrac molt gran i vint anys després la situació encara no està resolta al 100%”, ha lamentat Rovira, qui ha expressat que “tan greu és que no puguem cobrar indemnitzacions, com que ens haguem de fer càrrec de les costes judicials, ja que en un macrojudici com aquest les costes es disparen”. “Estem parlant de molts milers d'euros i, per tant, l'afectació podria ser igual o pitjor que la dels mateixos incendis del 94”, ha remarcat Rovira.
Els propietaris que no han estat reconeguts per la justícia lamenten que la jutgessa “no va fer servir els mitjans actuals, sinó antiquats i anacrònics i que no tenen cap base tècnica”. Per això, en el recurs d'apel·lació els afectats han presentat noves proves que esperen que el jutge les admeti a tràmit. Corominas ha explicat que amb els mitjans actuals “queda completament demostrat que el foc que es va originar a Gargallà i el de Casserres és el mateix”. Lamenten que la jutgessa “només fes cas a un informe fet pocs dies després de l'incendi per dos agents rurals, mentre que els estudis i informes posteriors asseguren tot el contrari”.
Corominas ha apuntat que es tracta d'una “injustícia intolerant” que “una simple línia posada sobre un plànol pugui decidir què és indemnitzable i què no”. “Tots som veïns i tots vam veure d'on venia el foc i vam anar a apagar-lo”, ha apuntat. El propietari forestal creu que, tot i el pas del temps, “d'un incendi d'aquestes característiques no se n'oblida ningú” i afirma que “ha deixat seqüeles, sobretot a la gent gran”.