Del Sàhara a Osona
Dos infants dels camps de refugiats de Smara i Ausred passen dos mesos a Taradell i Tona.
En Mohamed-Lamin i en Saad són dos infants sahrauís de 12 i 10 anys respectivament que estan passant aquest estiu amb dues famílies de Taradell i Tona.
Tot i que no és la primera experiència amb nens sahrauís a la comarca, sí que feia temps que no n'hi havia cap d'acollida. De fet, per fer els tràmits, les dues famílies osonenques s'han hagut de posar en contacte amb la delegació de Girona de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS).
La piscina i la platja juntament amb el futbol són algunes de les activitats que els agrada més fer, segons expliquen els dos infants. En Lamin va arribar a Taradell el 22 de juny i aquest és el cinquè i últim any que estarà durant els dos mesos d'estiu per terres catalanes.
Els últims quatre anys ha estat acollit en una família de Girona. En canvi, per en Saad, que va arribar el 2 de juliol, aquesta és la primera vegada que surt del seu país.
Són dos dels infants sahrauís que estan passant l'estiu a Catalunya en el marc del projecte Vacances en pau, que impulsen el Front Polisario i l'ACAPS. Són de Smara i Ausred, dos campaments de refugiats on el poble sahrauí subsisteix des que, fa 38 anys, l'Estat espanyol, en plena crisi política durant l'agonia del dictador Franco, va abandonar la seva colònia del Sàhara Occidental i el Marroc la va ocupar.
Ivette Clapés, de Taradell, explica que per Setmana Santa vam fer un viatge al Sàhara i vam veure la seva situació. L'objectiu era veure escoles i hospitals d'allà però no anàvem amb la idea d'acollir-ne cap.
Quan vam arribar aquí ens vam posar en contacte amb l'ACAPS de Girona i ens van dir que hi havia 38 nens sense família d'acollida, i això ens va fer decidir.
Anna Martínez, de Tona, que és mestra, comenta que la vida ens ha canviat totalment. En el seu cas ha passat de viure sola a haver de cuidar d'en Saad, però ho faig de gust i aporta molta satisfacció personal.
En el cas de Clapés, que té dues filles, comenta que hi ha hagut un procés d'adaptació, més que per les nenes per nosaltres i per en Mohamed-Lamin. Sabem que per ells també és un xoc i proven on estan els límits, demanen molt i no paren quiets.
Martínez afegeix que en el cas d'en Saad també ens ha costat molt la comunicació a causa de l'idioma. Una alimentació sana, dotar-los amb roba i fer-los una revisió mèdica, ocular i el dentista són alguns dels requisits que es demana a les famílies per poder-los acollir.
De cara l'any vinent no saben si podran repetir amb l'experiència però tenen clar que mantindrem el contacte. De fet estan mirant de portar una delegació de l'ACAPS a la comarca perquè aquí no n'hi ha cap i és que durant aquests dies molta gent s'ha interessat pel projecte.
