La negreta, la més saludable

Entre el mar i les muntanyes de Prades s'hi amaga un terreny ric en el creixement de fruits secs, però si n'hi ha un que destaca per sobre de tots els altres és l'avellana de Reus. Un fruit que té segles d'història en aquestes terres del Camp. I és que pels volts de l'any 1200 ja hi ha constància que els pagesos havien de pagar un 10% de la seva collita al bisbat, i ho feien amb una part de les avellanes que recollien de les seves terres. Així doncs, aquells que pensaven que l'avellaner formava part del paisatge més modern d'aquestes contrades s'equivoquen, perquè l'avellana ha estat des de fa centenars d'anys una part molt important de l'escenografia dels que han viscut i viuen al Camp de Tarragona. Ara bé, la curiositat d'aquest fruit tan preat és que pot créixer a qualsevol lloc del món, tot i que els grans productors estan al Mar Negre, a Itàlia, a Catalunya i a Oregon (Estats Units d'Amèrica). El que sí que és cert és que els avellaners estaven anys enrere més situats a les zones més muntanyoses de les comarques del Baix Camp i de l'Alt Camp, però que de mica en mica van anar baixant fins a la plana de Reus, d'on ve el seu nom. Ara bé, la Denominació d'Origen Protegida Avellana de Reus ha assumit el nom de la capital del Baix Camp no tant per la seva situació geogràfica, sinó més aviat perquè la llotja de Reus ha tingut, des de sempre, un pes específic en la determinació dels preus d'aquest fruit.

El vent és un dels factors que influeixen més en la seva qualitat. És un arbust de fulles rodones i serrades i aguanta molt bé el fred. Justament, durant l'hivern és quan comença a florir, i a principis de març ja broten els primers fruits, però no és fins als mesos de setembre i octubre que es recull la collita. La varietat d'avellana més important que es pot trobar a les terres del Camp és la negreta, tot i que se'n poden trobar fins a vuitanta, i està considerada com l'avellana autòctona. Es caracteritza per tenir molt rigor i un gust molt especial. De fet, la negreta té una gran concentració d'olis, que bàsicament són els que ajuden a rebaixar el colesterol de qui se les menja; és a dir, que a banda de ser un aliment tradicional, té un component saludable que encara la fa més valuosa.

El 90% de la producció d'avellana de l'Estat espanyol es fa al Camp de Tarragona. Anualment se'n cullen entre 20.000 i 25.000 tones, de les quals un 80% es destina a usos industrials per fer pastes, el 15% es ven com a avellana torrada i el 5% restant, amb closca.