Notari del temps, museu viu del cel

L'Observatori Fabra es troba en ple funcionament amb 110 anys d'existència i havent estat recollint dades meteorològiques des de fa exactament 100 anys. Cada dia, els nombres i les observacions obtingudes s'arxiven i es posen a servei d'institucions com el Servei de Meteorologia de Catalunya o a l'Agència Estatal de Meteorologia. “Tenim dècades d'estadístiques registrades. Mirem, però no prediem”. Ho puntualitza Jorge Núñez, catedràtic d'Astronomia a la Facultat de Física de la UB, i astrònom de l'observatori des de 1983. Núñez descriu amb passió com s'ha aconseguit un equilibri entre el fet que l'observatori sigui un dels equipaments d'aquestes característiques més antics d'Europa i, alhora, que el centre científic executi de manera totalment actualitzada la feina de seguiment astronòmic perquè va ser creat.

Des dels seus primers temps, l'observatori treballa en tres dominis: Astronomia, Meteorologia i Sismologia. La Secció Meteorològica estudia detalladament la climatologia local. La Secció Sísmica intervé en la sismologia mundial, però s'ocupa sobretot de la sismicitat regional. L'activitat de la Secció Astronòmica està dedicada a l'astrometria de petits planetes i cometes, en el marc de programes internacionals. La Secció Meteorològica estudia detalladament la climatologia local. Segons explica el responsable de l'equipament, entre moltes altres dades es mesuren les temperatures màximes, les mínimes, la humitat, la velocitat i la direcció del vent o la pressió atmosfèrica. Algunes d'aquestes informacions encara provenen del pluviògraf inventat i patentat pel doctor Jardí, que és un instrument del 1927 i és el més antic en funcionament.“Els instruments mecànics tenen més durabilitat i són més fàcils de mantenir perquè els pot arreglar un mecànic”, confessa Núñez mostrant també altres casos com sismògrafs o el mateix telescopi de l'observatori.

Aquest té els orígens lligats a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (Racab). L'acadèmia ja tenia un observatori a la seva seu, però l'enllumenat públic per gas a la Rambla i, en general, a tota la ciutat a final del segle XIX va començar a dificultar l'observació astronòmica i va recomanar construir un observatori al punt més alt del Tibidabo.

Segons fonts de la Racab, l'any 1895, l'Acadèmia presenta a la Diputació un projecte elaborat per l'arquitecte Josep Domènech i Estapà, amb l'assessorament científic d'Eduard Fontserè i Riba. Però queda aturat per manca de recursos. El 1901 el mecenes Camil Fabra i Fontanills (1833-1902), primer marqués d'Alella, fa una aportació de 250.000 pessetes a la Reial Acadèmia, partida que es va completar amb 35.000 pessetes de la Diputació i 30.000 de l'Ajuntament. Més tard, però, els successors de Fabra hi van aportar 70.000 pessetes més.

Descartada la part més alta del Tibidabo, perquè està reservada per a la construcció d'un temple, finalment l'Observatori es construeix al seu lloc actual, amb l'assessorament de l'astrònom Josep Comas i Solà. Comas, que es va convertir en el primer director del nou observatori, va encarregar a la casa Mailhat un telescopi refractor doble equatorial amb una obertura de 38 cm. Més endavant va ser director de la secció astronòmica, mentre que Fontserè va ser el director de la secció Meteorològica . Les obres començaren l'any 1902 i el rei Alfons XIII inaugurà el nou observatori el 7 d'abril del 1904.

El telescopi de l'Observatori Fabra té un ampli currículum d'observacions destacades entre les quals destaca el descobriment de 12 petits planetes: 11 entre el 1915 i el 1930, i un altre el 1941; el descobriment de dos cometes, el 1925 a Schain-Comas Solà i el 1926 32P/Comas Solá, aquest periòdic. També cal esmentar les observacions de l'estrella variable 2 Libra, així com diverses observacions dels planetes, en particular de Júpiter. Però un dels treballs més interessants, de Comas i Solà, fou el descobriment de l'atmosfera de Tità, el 1907. Tot i que l'acadèmia ha optat per conservar el telescopi original, que és un dels més antics d'Europa encara en funcionament, l'any 2000 van instal·lar un telescopi Celestron C-14 de 35 cm d'obertura, amb una càmera CCD de gran resolució.

Altre cop a causa de la contaminació lumínica i de l'avenç tecnològics dels aparells, els responsables de l'Observatori Fabra van decidir optimitzar la seva tasca amb la instal·lació d'un altre observatori a fora de Barcelona. L'any 2010, mitjançant un projecte conjunt amb el Real Instituto y Observatorio de la Armada (ROA) de Cadis i la Universitat de Barcelona es va instal·lar un telescopi dotat de la tecnologia més avançada a l'Observatori Astronòmic del Montsec (Telescopi Fabra-Roa al Montsec, TFRM). El nou telescopi, del tipus conegut com a càmera Baker-Nunn, permetrà, entre d'altres, fer observacions sistemàtiques abraçant tot el cel visible en només 4 nits útils, el descobriment i seguiment de NEO (Near Earth Objects) o l'ampliació de les determinacions astromètriques que ja du a terme l'Observatori Fabra. Fabra-Roa és un telescopi Baker-Nunn de 50 centímetres de diàmetre. El seu gran camp de visió li permet veure milions d'estrelles alhora i en quatre nits pot explorar i fotografiar tot el cel visible de l'hemisferi nord. La seva missió principal és localitzar nous planetes extrasolars i elements perillosos que podrien suposar una amenaça, com asteroides propers a la Terra i restes de satèl·lits artificials abandonats. Segons explica Núñez, aquestes escombraries espacials, situades en òrbita a uns 1.000 quilòmetres de distància de la Terra, poden suposar un problema tant pel perill de caure finalment sobre l'atmosfera com també perquè poden suposar un obstacle per al llançament de més satèl·lits.

Situat a 1.500 metres d'altura en un paratge solitari entre la Noguera i el Pallars Jussà, està en òptimes condicions d'altitud i de lluminositat per inspeccionar el cel a la nit. La població més pròxima és el poble d'Àger, a 16 quilòmetres de distància.

L'observatori manté, per tant, una plena activitat que combina amb una important tasca documental i museística. Així doncs, el vell edifici obre les seves portes als visitants cada dia, i els mostra les seves entranyes, entre les quals hi ha instruments de les diverses èpoques, com sales i mobiliari noble en què s'havien fet trobades científiques i avui en dia encara s'hi fan conferències. També sorprèn descobrir les que havien estat les dependències del vigilant de l'observatori i de la seva família. Poc abans de la inauguració oficial, l'any 1904, ja s'hi va instal·lar el primer conserge, Gabriel Campo Pérez, amb la seva família. L'últim descendent dels Campo va deixar l'Observatori el 1982.

Ara l'equipament ha guanyat popularitat amb els Sopars sota les estrelles que es fan els vespres d'estiu i que ofereixen la possibilitat de fer la visita i de sopar en un dels miradors més excepcionals de la ciutat.

Preguntat sobre quin és el futur per a un equipament d'aquestes característiques, Jordi Núñez es ratifica en el compromís de mantenir l'observatori actiu: “tenim la voluntat d'ampliar el tipus d'observacions, buscar finançament en noves alternatives i a través de nous programes.” Mostra la voluntat de que les tres seccions siguin competitives: “l'observatori no serà mai un museu perquè no tindria raó de ser sense la part científica actualitzada”, conclou.

OBSERVATORI

FABRA (Racab)

ANY DE FUNDACIÓ:

1904

POBLACIÓ:

BARCELONA

NOMBRE DE MEMBRES

75