Qüestió de confiança

Criat a Olot, a on va arribar de molt petit, Hamidou Camara, Simon per als amics, ha passat per tots els papers de l'auca, des de la desesperació més profunda, en la qual no trobes res a on agafar-te, fins al reconeixement públic de la seva vàlua, amb responsabilitat a l'empresa i una excel·lent relació amb l'entorn. Amb setze anys i enfangat fins al coll, va arribar a la Fundació Oscobe, a Sant Gregori, al Gironès, per fer un curs d'hostaleria, tot i que després va optar per la jardineria. “Tenia molts problemes i molt poques esperances. Anava amb el cap baix perquè no tenia cap motiu per aixecar-lo i aquí em van acollir i em van donar la confiança que ningú em donava. Ells em van demostrar que podia ser útil i que em farien costat.”

Va fer el curs de jardineria i les pràctiques en una empresa que posteriorment el va contractar. Va treballar uns anys amb ells fins que la curiositat per veure el món una mica més enllà de la jardineria el va portar a demanar la baixa i treballar en altres oficis. Quan Manel Sánchez (de l'empresa EI Brot - Fundació Oscobe) li va trucar per oferir-li la possibilitat de treballar en el sector de la jardineria, no s'hi va pensar gaire. “Em va explicar el projecte que estaven tirant endavant, amb gent que hagués passat per aquí i que conegués el tema, tant pel que fa a l'ofici com a la inserció laboral, i li vaig dir que sí”, recorda.

El seu recorregut, des que l'any 2002, amb setze anys, es va presentar per fer el curs, ha estat ascendent, cap a una situació cada vegada millor. La confiança li ha permès aixecar el cap ben alt. “Jo cercava una oportunitat i ells me la van donar.” Sánchez assegura que l'únic que han fet ha estat acompanyament a la inserció laboral i seguiment en l'empresa. “El que pretenem –diu– és que les persones que estiguin aquí creguin en elles mateixes. És el pas més important i més difícil i en aquest sentit el cas d'en Simon és exemplar ja que ha anat pujant escalons fins arribar a cap de brigada. Des del primer moment vam veure que era una persona implicada i amb ganes de tirar endavant. Sabies que en qualsevol lloc et respondria.”

El cas de Joan Josep Martín és molt diferent. Després d'estar treballant de paleta durant trenta anys en una constructora de Santa Coloma de Farners, amb la crisi es va trobar al carrer i sense cap oportunitat. Tip d'enviar currículums i fer entrevistes que no portaven enlloc –la llosa dels 54 anys és molt pesant– es va posar en contacte amb el SOC i aquests el van derivar a la Fundació Oscobe, que li va cercar una empresa a on fer pràctiques de jardineria. “Vaig haver de canviar d'ofici, però tampoc va ser tan complicat, ja que tant la construcció com la jardineria són oficis durs físicament i amb la feina a l'aire lliure. A més –continua Martín– quan fa uns anys que estàs aturat i trobes feina, el plus de confiança i entusiasme de tornar-te a sentir útil és molt important i et dóna ales.”

Després de les pràctiques a Punt-Verd i un temps curt de feina contractat, es va tornar a trobar el carrer, altra volta amb les entrevistes i els currículum fins que al gener el van cridar d'EI Brot per fer una entrevista i el van contractar: “Treballo un 60% de la jornada i puc estar-hi un màxim de tres anys, però confio que si la feina augmenta pugui tenir contracte. D'aquí a tres anys en tindré 57 i no és pas la millor edat per intentar trobar noves feines.”

“A mesura que hem anat creixent –comenta Sánchez– algunes de les persones que van començar a l'empresa d'inserció han pogut acabar en l'estructura com a treballadors contractats. Això és, per a nosaltres, un gran èxit com ho és la inserció de tots els treballadors a l'empresa ordinària després de finalitzar el seu itinerari d'inserció a EI Brot.”

En Martín és l'aprenent i en Simon el cap de brigada que li ensenya l'ofici, cerca les feines i parla amb els clients, cosa que crea situacions com a mínim curioses. Alguns clients queden sorpresos la primera vegada quan veuen que el responsable és un africà. No els fa gaire gràcia deixar les claus de la casa a una persona negra. Però això dura poc ja que una vegada el coneixen la relació és esplèndida i assegura que són molts els que els fan regals per Nadal. “Quan arribem a una urbanització en la qual no hi hem estat mai, no tarda gaire a aparèixer un cotxe de policia fent la ronda. Quan s'adonen que fem la nostra feina i la fem bé, els malentesos es desfan.”

L'avantatge de Martín és que els coneixements bàsics que es necessiten per a qualsevol treball els té més que assumits després de trenta anys de paleta i alguns de gruista. Això els permet donar-li d'entrada algunes responsabilitats com per exemple el manteniment dels jardins de la Cellera de Ter que, des de fa poc, van a càrrec d'EI Brot. Tot plegat és, altra vegada, una qüestió de confiança.

uè?

E.I. Brot és una empresa d'inserció de la Fundació Oscobe

ui?

Simon va arribar a Oscobe amb 16 anys i ara és cap de brigada