Bungalous com a teràpia

“Va ser una via d'escapament”, explica la Mari Carmen, mare soltera, recordant el cap de setmana que ella emmarca amb el nostàlgic epítet “el nostre”. Va ser durant el mes de juny, quan amb els seus quatre fills va anar a un càmping de Sant Antoni de Calonge a gaudir d'un parell de dies de vacances després de quatre anys sense poder-ne fer. Aquests dies de descans, que en el cas dels fills va ser d'una activitat frenètica a la piscina, van ser possible gràcies a una iniciativa de la Federació Espanyola d'Empresaris de Càmping (FEEC) anomenada Bungalou Feliç: cap nen sense vacances.

La proposta solidària es basa en una sèrie de càmpings de tot l'Estat que cedeixen durant els caps de setmana de maig, juny i setembre bungalous i parcel·les per a tendes de campanya a famílies que estan a l'atur. “Vaig trobar aquesta promoció a través de les xarxes socials”, explica la Mari Carmen, “i vaig escriure-hi per casualitat, per provar sort”. Per a sorpresa seva, al cap de tres dies va rebre una trucada en què li comunicaven els dies que se li havien concedit per anar al càmping.

És el segon any que es fa aquesta acció, i ja el 2013 més de mil famílies i 3.000 nens van poder gaudir d'uns dies de descans en contacte amb la natura. “Va ser genial, els meus fills estaven com bojos. No ens vam moure de les instal·lacions del càmping en tot el cap de setmana”, recorda la Mari Carmen.

Tal com diu un portaveu de la FEEC, “un any després, la xifra és inalterable: gairebé dos milions de famílies tenen tots els seus membres a l'atur”, i posen l'accent en la repercussió que té això per als nens: “Parlar de vacances és una utopia.” Per poder accedir a aquest programa de vacances es posa la condició que les famílies ha de fer com a mínim un any que estiguin en situació d'atur, i es prioritza segons el nombre de fills i el temps que fa que els pares estan sense feina.

“Fa quatre anys que carreguem una situació molt dura”, es lamenta la Mari Carmen. Sempre s'havia dedicat a cuidar els seus fills mentre que alhora entrava un sou a casa, però es va convertir en mare soltera i va haver de “començar a lluitar per ells” i per ella mateixa, amb una petita ajuda que rep com a únic suport econòmic. “És complicat fer front a aquesta situació, i més arrossegant una experiència com la que vam viure”, explica, ja que des d'aquell dia no han fet ni un sol dia de vacances. Aquell cap de setmana va suposar per a la família “una experiència revitalitzadora” que tardaran molt de temps a oblidar.

Els quatre petits ja enyoren el càmping, igual que ella, i mentre li pregunten animats quan tornaran
a anar-hi o a marxar de vacances,
a Mari Carmen els respon que de
moment no ho sap, però que segur que d'aquí no gaire, mentre desitja interiorment que la situació millori: “Per ells i per mi, i per tot el que hem viscut.”