En mig del genocidi sionista sobre la població palestina, Alcoi es deixa veure en la franja de Gaza

Després de bombardejar casa seva, una família gazatí, es refugiava al Centre Ibn Sina, al Camp de Refugiats de Jabàlia. Aquest centre, fa uns mesos, rebia l'ajuda dels brigadistes alcoians que ens vam desplaçar fins a la franja de Gaza per a protegir als agricultors de la zona de les agressions de l'entitat sionista.

Malauradament, al llarg de l'ofensiva “Marge Protector”, els atacs de l'Exercit d'Ocupació d'Israel sobre la població civil, els hospitals, les ambulàncies, les mesquites, els hotels dels periodistes internacionals, la central elèctrica i els col·legis de la ONU s'han anat repetint causant centenars i centenars de morts. De fet, a hores d'ara, la situació humanitària de la població gazatí, és dramàtica. I resulta sospitós que Ban ki-moon, Secretari General de la ONU, encara no hagi condemnat els més de 1.800 assassinats de l'Estat d'Israel. I que sortís immediatament a condemnar la captura d'un soldat israelià que s'ha demostrat que va morir en combat.

Segons les últimes xifres difoses per Raquel Martí, Directora Executiva de la UNRWA, en la franja de Gaza hi ha 254.188 desplaçats en les escoles de la UNRWA i 18.000 en les escoles governamentals, 7.000 en refugis informals i 200.000 en cases familiars.

Al mateix temps, la OCHA ha verificat l'estatus de 1.117 dels quasi 2000 palestins morts. 929 són civils i 191 pertanyien a grups de la resistència armada. Dels quals, almenys 296 són nens. D'aquests nens, 203 són menors de 12 anys. En total, 187 nens i 109 nenes mortes per l'entitat sionista, amb les armes de les “democràcies occidentals”. Cal recordar, que Israel rep dels Estats Units gran part del seu armament, fins i tot, durant aquesta ofensiva mal anomenada “Marge Protector” i que el Ministeri de Defensa espanyol també subministrava armament fins ara.

Mentrestant, la Comunitat Internacional calla. Bé, no tota la Comunitat Internacional. Veneçuela, Bolívia, Xile, Perú, Brasil i Equador han retirat als seus ambaixadors de Tel Aviv. La barbàrie de l'Estat d'Israel creix. I el genocidi de la població palestina continua. El missatge és clar. Israel pot cometre crims de guerra i crims contra la humanitat amb total impunitat. Aquesta és la política exterior de la “única democràcia d'Orient Pròxim”. Un exèrcit d'ocupació disfressat d'Estat democràtic amb una estratègia militar brutal que té l'objectiu d'acabar amb la població de Gaza, silenciar els crims de guerra que està cometent i expropiar-li tot el territori a Palestina.

Afortunadament, les mostres de suport es repeteixen i la Ciutat d'Alcoi, no és la excepció. A la concentració que es ja es va fer el darrer 17 de juliol, li hem de sumar la Declaració Institucional de suport a Palestina i de condemna a l'Estat sionista d'Israel que PP, PSOE, BLOC-COMPROMÍS I ESQUERRA UNIDA DEL PAÍS VALENCIÀ van votar a favor en el plenari del 28 de juliol de 2014 en l'Ajuntament d'Alcoi.

Sens dubte, i parafrasejant al corresponsal d'ABC en Gaza, Mikel Ayestaran, l'ofensiva israeliana sobre la franja de Gaza està sent una carnisseria de civils i un càstig col·lectiu contra la seva població. Ja són milers els palestins que han abandonat Beit Lahia, Beit Hanoun, Jabàlia, Zaitoun i Shi'yaia cap el sud i l'est de la Ciutat de Gaza davant les amenaces d'Israel. Tot i això, segons Manu Pineda, escut humà en la zona, en la franja no existeix cap lloc segur.

En definitiva, i sense que serveixi de precedent, Kerry tenia raó quan ironitzava, a micròfon tancat, sobre la mil·limètrica ofensiva d'Israel. Per això, demanar el final de la invasió de Gaza no ha de ser, exclusivament, una exigència de Les Brigades de Ezzeldin Al-Qassam, braç armat de Hamàs, ha de ser una exigència de tota la Comunitat Internacional. S'han de complir els Drets Humans en la zona i s'ha d'acabar amb les solucions temporals. Ha arribat l'hora d'alçar el bloqueig sobre la franja de Gaza.

(*) Cristian Santiago és Secretari Grup Municipal d'Esquerra Unida l'Entesa Coordinador local Associació de solidaritat amb el poble palestí Unadikum