A la recerca d'un robot social
Un equip de la Universitat de Lleida dissenya un assistent robòtic per millorar l'autonomia de persones amb discapacitat
El projecte està finançat amb el fons Recercaixa
No serà ni de lluny com el robot que un fill amb remordiments regala al seu pare perquè el cuidi a la pel·lícula Un amigo per a Frank. No és ciència-ficció. Però un equip d'investigadors de la Universitat de Lleida, liderats pel professor de robòtica Jordi Palacín, està treballant en el disseny d'un assistent personal robòtic, batejat sense més complicacions com APR, que pot contribuir a millorar l'autonomia d'una persona gran o amb algun tipus de discapacitat i fins i tot, i aquí radica la màxima complexitat del projecte de recerca, aconseguir detectar les seves necessitats i anticipar-s'hi.
No serà un robot sofisticat. Tindrà forma humanoide, un metre setanta d'altura i 35 centímetres d'amplada i farà funcions bàsiques com ara ajudar a caminar una persona amb un nivell d'autonomia limitada. “No és que estigui fet intencionalment per a això però tindrà la força i la capacitat suficients per conduir algú per tota la casa”, explica Palacín. I subratlla la idea que “no està dissenyat per ser un simple suport” perquè el que més fascina els investigadors és poder aconseguir que el robot detecti qualsevol problema i fins i tot que tingui les eines per informar sobre qualsevol incident que passi a l'interior del domicili. “Estarà pensat per fer trucades i videotrucades, però el repte és aconseguir que prengui la iniciativa”, indica el professor. I posa com a exemple el cas d'una persona que cau a terra, no es pot aixecar i crida. “En aquest cas, el robot social ha de poder estar preparat per detectar que ha succeït alguna cosa i poder arribar fins a la persona”, assenyala Palacín.
Micròfons i sensors làser
El secret per poder tenir èxit en totes les seves missions es troba en els sensors. El robot social no només té sensors normals, càmeres i micròfons. També disposa d'un sensor làser de mesura de distància que és el que li ofereix a cada pas una informació detallada del que passa al seu voltant. “Ha de tenir una percepció de l'entorn suficient per poder-se moure per la casa sense topar amb res”, explica Palacín. La idea és que actuï “com si fos un gos”, subratlla l'investigador. És a dir, que si fa una estona que no té notícies de la persona a la qual està assistint “comenci a buscar-la per les diferents estances de la casa”.
Un dels condicionants amb
De moment han aconseguit obtenir finançament per dur a terme el treball d'investigació, a través dels fons Recercaixa.
Els investigadors estan convençuts que en el futur, amb l'augment de l'esperança de vida, la tecnologia ha de ser la gran aliada de l'assistència, tant de persones amb alguna discapacitat com de la gent gran. Palacín es mostra convençut que pròximament el servei de teleassistència incorporarà una aplicació senzilla al mòbil que no només tindrà capacitat per rebre una videoconferència, sinó “que la persona que està a l'altra banda del telèfon tindrà capacitat de dir-li al robot que explori la casa”.
L'autonomia del robot social ha de ser plena, fins al punt que no necessiti suport per al seu manteniment diari. Això vol dir que ha d'estar programat, segons Palacín, “per anar a carregar les bateries cada cop que ho necessiti”.
El projecte d'investigació té una durada de dos anys. Palacín destaca la senzillesa del robot i els avantatges que tingui una gran mobilitat i confia que els resultats del projecte aportin nous coneixements científics en el camp de la robòtica social.
LES FRASES
Una cadira de rodes autònoma
Investigadors de la Universitat Politècnica (UPC) i de La Salle Campus Barcelona-URL desenvolupen una tecnologia que permetrà circular de manera autònoma per un entorn urbà a les persones amb discapacitat intel·lectual usuàries de cadires de rodes.
El projecte,
Follow me, està dissenyat per seguir un
guia del grup de passeig i proporciona autonomia als usuaris, ja que estalvia qualsevol intervenció de l'usuari o d'una persona que dirigeixi la cadira de rodes. Segons la UPC, la nova tecnologia estarà acabada d'aquí a un any i podrà aplicar-se a les cadires de persones amb discapacitat intel·lectual, actualment unes deu mil persones a Europa. Les cadires seran un aparell universal amb dues variants: una de bàsica per a interiors i una altra per a exteriors normals. Cada una costarà uns mil euros i circularà de 3 a 6 km/h.