L'aparcament al centre de Sant Julià ja funciona amb zona blava
Continua sent gratuït, però s'ha de fer servir rellotge i està limitat a una hora i mitja.
Els carrers del centre de Sant Julià funcionen amb zona blava des de dilluns passat i ja s'hi ha d'aparcar amb un rellotge que indiqui l'hora d'arribada. L'estacionament continua sent gratuït, però es limita a una hora i mitja.
Aquesta mesura forma part del pla de mobilitat que l'Ajuntament ha posat en marxa per afavorir la rotació de cotxes al centre, amb l'objectiu de millorar l'accés a les botigues i evitar les parades prohibides que efectuen alguns vehicles, especialment perilloses a l'avinguda Nostra Senyora de Montserrat.
Els carrers en què s'ha implantat zona blava són el Núria, el de Puig-l'agulla, el de l'Església, el del Compositor Ramon Victori i una part del dels Marquesos de Vilallonga, igual que el del Centre. En tots aquests punts, s'hi ha d'aparcar amb rellotge de dilluns a divendres, de les 9 del matí a la 1 del migdia i de les 5 de la tarda a les 8 del vespre. Els dissabtes, la limitació horària només funciona als matins.
A banda de la zona blava, l'Ajuntament també ha marcat noves franges de càrrega i descàrrega i ha habilitat un aparcament per a minusvàlids a la punta del carrer Núria. El solar entre el carrer dels Marquesos de Vilallonga i l'avinguda Jaume Balmes, que el consistori va convertir a principis d'estiu en un aparcament amb 30 places gratuïtes i de temps il·limitat, també s'inclou en el mateix pla de mobilitat.
Dimecres a la tarda, dels 14 cotxes aparcats al carrer Núria només la meitat presentaven rellotge. Per ser el primer mes, no posar-lo no comporta multa, però sí una moratòria que anuncia que aquesta infracció serà sancionada amb 7,15 euros a partir de l'octubre.
Entre els veïns, la implantació de la zona blava suscita opinions per a tots els gustos. Alguns, com Josep Mir, ho veuen bé, perquè hi ha gent que hi deixava el cotxe tot el dia, o perquè per aparcar durant moltes hores ja hi ha el pàrquing de l'avinguda Jaume Balmes, apunta Mireia Rosell. Altres són escèptics. Aleix Parra assegura que si no s'ha de pagar, és de difícil compliment i, en vista d'això, Joan Rodés augura que a la llarga serà de pagament. Anna Garcia ho troba innecessari per a un poble de 3.000 habitants i Miquel Mas, una tonteria pensada només per a la gent de fora.
