Les rendes mínimes estan plenes d'obstacles i no permeten una vida digna
La Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa vol un sistema de prestacions més àgil i flexible
Els beneficiaris de renda mínima van pujar un 59% entre el 2008 i el 2012
Un bon sistema de prestacions –ben organitzat i que cobreixi les veritables necessitats– seria necessari per reduir la pobresa i mantenir un estat de benestar igualitari. Això, que van tornar a defensar ahir els participants en una jornada sobre les rendes mínimes organitzada a Madrid per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social (EAPN-ES), no ho posen en dubte ni els professionals del sector social ni els polítics que gestionen els recursos públics. La realitat, però, és que les rendes mínimes no permeten un nivell de vida digne i que hi ha tanta burocràcia per accedir-hi que fa que algunes persones ni ho intentin, segons un estudi presentat en la jornada.
La renda mínima és la prestació mensual bàsica a la qual tenen dret totes les persones que no poden cobrir les necessitats bàsiques perquè no poden treballar ni tenen altres vies d'ingressos. La mitjana d'aquesta prestació a tot l'Estat és de 420,55 euros al mes, i a Catalunya, de 423,7.
En l'informe elaborat per l'EAPN per avaluar la seva eficàcia s'han enquestat professionals de l'atenció social i s'obtenen resultats com ara que el 80% consideren que cobrar una renda mínima “no permet dur una vida digna”; el 89% denuncien que no la cobren totes les persones que la necessiten, i el 83% es queixen de la gran quantitat de documentació que es requereix per sol·licitar-la.
Nombroses denegacions sense justificació (55% dels enquestats), la lentitud en la gestió dels expedients (95%) i la preocupació pel fet que si la persona treballa, encara que sigui per molt poc temps, se li retiri la prestació sense possibilitat de recuperar-la (72%) són altres queixes que es recullen en el document.
“Els sistemes de rendes mínimes haurien de ser flexibles perquè les accions es dirigeixin al mercat laboral”, va plantejar el director d'EAPN a l'Estat, Carlos Susías. Va insistir que les administracions han de ser conscients que “no és una despesa social, sinó una eina per al desenvolupament”. Va posar a sobre la taula que la Unió Europea (UE) actuï en les casos que no es compleixin les polítiques socials compromeses.
En els anys de crisi econòmica i destrucció de llocs de treball, és a dir entre el 2008 i el 2012, el nombre de beneficiaris de rendes mínimes a l'Estat va passar de 114.257 a 217.358. En el cas de Catalunya, es va passar de 13.703 a 23.123.
Dona d'entre 35 i 44 anys i amb fills, el perfil majoritari
Una dona d'entre 35 i 44 anys, amb fills, nascuda a l'Estat i que viu de lloguer és el perfil majoritari del beneficiari de la renda mínima, segons l'estudi presentat ahir per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social (EAPN-ES). Destaca que entre el 2002 i el 2012 el nombre de beneficiaris va passar de 82.000 a 217.358, un procés de feminització (61%) i que set de cada deu són autòctones. Andalusia és la comunitat on n'hi ha més –33.088 persones– i el País Valencià –7.818– on n'hi ha menys. L'informe conclou que cal “revisar tot el sistema de rendes mínimes” i “augmentar el pressupost que s'hi dedica actualment”. Pel que fa a les entitats, se'ls demana que informin bé dels seus drets les persones en situació de pobresa.