La Devesa munta il·lusions

La zona de la Devesa de Girona on demà la gent pas­se­jarà per les Fires, ara l'ocu­pen cami­ons, tre­ba­lla­dors i toros mecànics que es mouen entre els arbres i les atrac­ci­ons, algu­nes ja mun­ta­des i d'altres a mig fer. Les pre­vi­si­ons de públic dels firai­res depe­nen prin­ci­pal­ment del temps. “A l'estiu ha plo­gut molt, espe­rem bon temps”, comenta Sílvia San­ti­ago, que fa quinze anys que es dedica al negoci de les atrac­ci­ons infan­tils. Alguns pro­pi­e­ta­ris no veuen de bon ull el dia de la fira a un euro, ja que en fer-ho el pri­mer dia tenen por que després no hi vagi tanta gent. Manuel Vicente, de la casa del ter­ror El Monas­te­rio, creu que és bo per al públic. Ve des de Cadis acom­pa­nyat de deu actors de l'escola de tea­tre per a les esce­nes. Vicente comenta que si en falla algun bus­quen suplents a l'escola de tea­tre El Galli­ner. Els tre­ba­lla­dors tar­den dos dies en mun­tar-la, a més de fer les revi­si­ons de segu­re­tat per­ti­nents. També els engi­nyers d'una empresa externa con­tro­len la segu­re­tat i la docu­men­tació de les atrac­ci­ons. Entre els plàtans sobre­surt la roda. “Tar­dem qua­tre dies a mun­tar-la”, explica Mellas Nabil, que hi ha tor­nat a tre­ba­llar després de vint anys i recorda que lla­vors les cabi­nes encara eren ober­tes i no hi havia con­trols automàtics de segu­re­tat. “La fira és el millor lloc per conèixer gent i viat­jar per tot Espa­nya, cobrant”, comenta. Rafael Bus­tos lle­geix un lli­bre davant la parada de jogui­nes que porta el mateix nom men­tre el seu fill des­car­rega el camió, és la quarta gene­ració de firai­res. Bus­tos va començar amb catorze anys, “pri­mer amb una caseta de lona, després de fusta i ara una cara­vana”.