La millor temporada boletaire dels últims 20 anys
Des del juliol fins ara s'ha registrat una producció de 180 quilograms per hectàrea, més del triple de l'habitual
La qualitat dels bolets ha estat bona, excepte el rovelló que s'ha vist afectat en un 70% pels cucs
La temporada de bolets ha estat excel·lent, de fet, la millor dels últims 20 anys. Així ho ha explicat l'investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya Juan Martínez de Aragón qui ha dit que, des de l'inici de la campanya fins ara, hi ha hagut una producció de 180 quilograms per hectàrea -la mitjana és de 57-. Tot i això, la temporada va iniciar-se molt d'hora, arribant al seu pic màxim a principis d'octubre, i en aquests moments “ha baixat molt”, situant-se entre els 12 i 15 quilograms per hectàrea. Aragón ha relatat que la qualitat dels bolets ha estat bona, excepte el rovelló que s'ha vist afectat en un 70% pels cucs. Es calcula que la campanya s'allargarà un mes més a la Catalunya Central i Serralada Prelitoral.
La campanya boletaire ja es troba a la seva recta final i, de fet, a les comarques pirinenques i prepirinenques com el Berguedà ja costa molt trobar-ne per l'arribada del fred i les glaçades. L'investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i doctor enginyer de forests, Juan Martínez de Aragón, ha explicat que en aquests moments la producció “ha baixat molt” pel fred i l'absència de precipitacions, però creu que “encara podem collir bastants quantitats d'espècies”. “A la Catalunya Central podem trobar moltes llenegues, agulletes i algun rovelló i a la Serralada Prelitoral encara podem trobar-hi més espècies”, ha explicat.
Tot i que el CTFC calcula a través de les seves finques experimentals repartides arreu del territori català que la producció de bolets en aquests moments se situa entre els 12 i 15 quilos per hectàrea, de Aragón ha afirmat que “encara no podem donar la campanya per acabada” perquè “si segueix plovent i no fa molt fred ni vent es pot allargar un mes més”. Això sí, l'enginyer de forests ha remarcat que a les zones d'alta muntanya ja serà molt difícil de trobar-ne.
Temporada de rècords
Els experts ja poden afirmar que aquesta és la millor temporada boletaire dels darrers 20 anys. Des del mes de juliol fins ara s'ha comptabilitzat una producció de 180 quilos per hectàrea, força més superior als 130 quilos que hi va haver l'any 2003. Segons de Aragón, “a falta d'analitzar bé les dades, ja podem dir que aquesta és la millor temporada”.
L'expert del CTFC també ha explicat que enguany la campanya es va iniciar molt d'hora degut a les baixes temperatures i les pluges que van caure el mes de juliol i agost, i la producció va arribar als seus màxims durant el mes d'octubre.
Rovellons corcats i camagrocs a dojo
L'espècie de bolets que enguany ha sortit més perjudicada han estat els rovellons. De fet, de Aragón ha explicat que un 70% de la producció de rovellons ha estat afectada pels cucs.
De la seva banda, Eva Pagerols, boletaire i paradista del Mercat del Bolet de Cal Rosal, també ha posat en dubte la qualitat d'algunes espècies: “al Berguedà hi ha hagut bolet en abundància, però de poca qualitat”. D'altra banda, el tècnic del CTFC ha explicat que enguany l'espècie que s'ha trobat en més abundància és el camagroc, que “s'ha pogut trobar arreu del territori”.
El mercat del bolet de Cal Rosal, a Olvan, és un dels més concorreguts del país, però aquest any els paradistes no han fet una bona temporada. La paradista Eva Pagerols calcula que enguany facturarà la meitat del que sol fer en un bon any degut, principalment, al fet que hi ha hagut bolet en abundància i, per tant, la gent no s'ha aturat a comprar-ne. “Encara que el que cullin no sigui bo, la qüestió és que tornen a casa amb el cistell ple i ja els és suficient”, ha explicat.
Per altra banda, Pagerols ha denunciat “la competència deslleial” dels paradistes il·legals que venen a peu de carretera i que, segons ha dit, aquest any s'ha quintuplicat. “Si normalment n'hi ha dos o tres, aquest any se'n podien trobar una quinzena”, ha explicat. Segons Pagerols, això es deu a la crisi econòmica, “que fa que qualsevol es posi a vendre bolets per treure'n un rendiment, i al fet que hi hagi hagut bolet en abundància”.
La venda il·legal de bolets, a banda de ser competència deslleial, també pot tenir conseqüències per la salut de les persones. Pagerols ha recordat que “són gent que no tenen permisos ni paguen autònoms, no tenen registre sanitari i això pot provocar qualsevol intoxicació que seria molt greu”. De la seva banda, l'expert boletaire del CTFC també s'ha pronunciat en aquest sentit alertant que algunes espècies “són perilloses i poden provocar la mort”. Per tant, ha dit, “hi ha d'haver una traçabilitat del producte i un control sanitari dels productes que es venen”.
Els bolets tòxics
Juan Martínez de Aragón ha explicat que enguany, com la temporada passada, també hi ha hagut diverses intoxicacions per bolets verinosos. De fet, a finals d'octubre va morir una dona de 56 anys a Girona després de menjar la farinera borda, un bolet altament tòxic.
Segons de Aragón, “es calcula que un 0,6% de les consultes als centres sanitaris són per intoxicació de bolets”. El tècnic del CTFC ha explicat que la gent “cada cop es llança a buscar més espècies i això és un risc perquè es poden confondre”. Per això, ha demanat que “sempre que una persona no estigui 100% segura de quina varietat és, el bolet s'ha de llençar”.