Ofensiva dels Agents Rurals per controlar el visó americà als rius
Aquest 2014 s’ha aconseguit capturar 11 exemplars entre el Congost, el Mogent i la Tordera
Els Agents Rurals han capturat durant aquest any onze exemplars de visó americà a rius vallesans de la conca del Besòs, com el Congost i el Mogent i també a la Tordera.
S’afegeixen als set que es van enxampar l’any passat dins de les campanyes que es fan des d’aquest cos per al control de les espècies invasores al Vallès Oriental. Aquestes darreres setmanes, s’han fet caces amb paranys i captures de visó en punts de les rieres de l’Avencó i de Martinet, a Aiguafreda, i del riu Congost, a Tagamanent. En aquests punts, l’actuació va encaminada a protegir la possible presència del cranc autòcton, que l’existència de visons pot posar en perill perquè en són un depredador. On sabem que hi ha cranc els retirem, diu Enric Mayà, cap dels Agents Rurals al Vallès Oriental.
En altres casos, però, l’acció dels Agents Rurals es fa a petició de les societats de caçadors i de pescadors de la comarca. Passa en un tram de la Tordera, entre Sant Esteve, Fogars i Montseny, on hi ha una reserva de pesca. També al Mogent, entre la Roca i Vilanova. Aquesta és una zona on està permesa la caça d’ànecs i la presència de visions condiciona el manteniment de les poblacions d’aquests animals perquè ataquen els ous. Els Agents Rurals també poden fer caça amb paranys a zones on els visons han atacat coberts amb gallines o altres animals.
El visons es capturen amb trampes especials on s’hi posa un esquer per atreure’ls. La gàbia s’amaga entre la vegetació i l’entrada es cobreix amb terra i fulles per enganyar-los. Quan entren, trepitgen un dispositiu que tanca la gàbia. Els Agents Rurals revisen cada dia els paranys. Si hi queden atrapades altres espècies, les alliberen. Els visons americans capturats són traslladats al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrusa, a Santa Perpètua de Mogoda (el Vallès Occidental), on són sacrificats.
La presència del visó americà trenca l’equilibri ecològic que hi ha d’haver als rius. A més, està bastant estès. Desplaça espècies de mustèlids autòctons i perjudica, també, aus i peixos.
Aquesta és una de les moltes espècies que s’han acabat fent un lloc als espais naturals del Vallès Oriental. Mayà reconeix que el problema es produeix, sobretot, amb aquelles espècies al·lòctones que desplacen les que són pròpies i considera que, sobretot, cal conscienciar la gent que no pot fer alliberaments.
Toni Arrizabalaga, conservador del Museu de Ciències Naturals La Tela, de Granollers, admet que ara és molt difícil controlar les espècies exòtiques. Se’ns ha escapat de les mans. Per ell, és important adoptar mesures per evitar que n’arribin de noves. Preocupa que segueixin arribant noves espècies i cada any n’hi ha alguna de nova. Passa sovint per les facilitats de comprar a internet determinats animals o plantes procedents de qualsevol racó del món. Hem de prendre consciència del cost que representa després haver de controlar aquestes espècies. A banda dels animals, alerta del greu problema que generen espècies invasores de plantes. No en som gens conscients i també tenen efectes demolidors, diu.
