salut
El Parlament rebutja un nou concurs per al CAP l'Escala
Salut ha tret a concurs la gestió del centre i de tres més, a la qual poden aspirar empreses privades
El Parlament va rebutjar ahir que es convoquin concursos públics per posar a licitació la gestió de les àrees bàsiques sanitàries (ABS), és a dir, els centres d'atenció primària (CAP) i consultoris locals, per evitar que hi hagi serveis que acabin gestionats per empreses privades amb ànim de lucre. El Catsalut va treure a concurs el mes passat la gestió de quatre ABS (l'Escala, Alt Camp Oest, Vic 2 Sud i Barcelona 3A) i almenys dues empreses privades aspiren a les licitacions. La iniciativa, presentada en una moció del PSC, va rebre el suport de tots els grups tret de CiU, que es va abstenir.
L'actual legislació (basada en la llei estatal de contractes) permet que empreses privades, fins i tot sense experiència en l'àmbit de l'assistència primària, puguin aspirar a gestionar alguns CAP. No obstant això, mai cap empresa amb aquest perfil havia guanyat un concurs a cap àrea fins que l'any 2012 la multinacional Eulen (dedicada a sectors tan diversos com ara el manteniment, la neteja, l'atenció sociosanitària i la consultoria ambiental) es va adjudicar el CAP de l'Escala, gestionat des de feia més d'una dècada per la Fundació Salut Empordà. Finalment, l'adjudicació va ser revocada, però Eulen s'ha tornat a presentar al nou concurs, així com una unió temporal d'empreses (UTE) formada per SARquavitae i Altersalus (dedicades, sobretot, a la gestió de residències).
Refer les condicions
Pel que fa a les altres ABS que han sortit a concurs, situades a Alcover, Vic i al barri del Poble-sec de Barcelona, totes tres estan gestionades actualment per entitats de base associativa (EBA), és a dir, per equips de professionals sanitaris. Ahir, el Parlament també va aprovar instar el govern a revisar els plecs de condicions perquè la solvència tècnica dels aspirants quedi garantida per sobre dels criteris econòmics.
Impulsen una xarxa per descobrir nous antibiòtics
L'increment de ceps multiresistents a causa de l'ús massiu i inadequat dels antibiòtics s'està convertint en una amenaça per a la sanitat pública. Cada any moren a Europa 25.000 pacients per una infecció causada per bacteris amb una gran resistència.
Davant d'aquesta evidència, prop de mig centenar de científics i metges de tot l'Estat espanyol es van reunir ahir a Barcelona per crear la Xarxa per al Descobriment de Nous Antibiòtics (AD-SP). L'objectiu d'aquesta xarxa, que està previst que es constitueixi el primer trimestre del 2015, és buscar fórmules de coordinació en el camp de la recerca estatal i també augmentar la projecció internacional. Es tracta, en definitiva, de potenciar els treballs per descobrir nous antibiòtics, com ja s'ha fet també al Regne Unit i als Estats Units, amb la diferència que allà l'ha impulsat l'administració i aquí, els metges i científics.
El cap del servei de microbiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona va explicar ahir que l'evolució de la resistència als antibiòtics va en augment arreu del món, i que, actualment, “ja existeixen infeccions causades per bacteris tan resistents que són molt difícils de tractar amb els antibiòtics de què disposem”. Algunes són comunes, com ara les urinàries o les pneumònies.
El futur dels nous antibiòtics serà, segons els experts, una “medicina personalitzada” o compostos amb acció específica per a cada patogen.