El català, clau per a la integració

El debat del mes organitzat per El Punt Avui amb el patrocini de Banc Sabadell a l'hotel España va reunir en una mateixa taula cinc immigrats exemplars en el seu afany d'integració. Cinc homes i dones que un dia –el que fa més temps, 27 anys enrere, i el que menys, set– van arribar a Catalunya amb motivacions diferents i que han aconseguit sentir-se plenament acollits i acceptats, en bona part, per haver triat el català com a llengua vehicular.

El portaveu de la comunitat sikh, Gagan Deep Singh Khalsa; l'editora nord-americana Liz Castro; la periodista romanesa Marcela Topor; l'escriptor i músic britànic Simon Harris, i l'estudiant de Ghana Ousman Umar van elogiar la capacitat d'acollida de la societat catalana i es van mostrar fins i tot sorpresos per les mostres d'afecte que han rebut només pel fet de parlar català. “Quan vaig arribar, vaig pensar que no em calia el català, però de seguida em vaig adonar que es valorava molt, que si parlava català la gent sortia a fer-me petons i m'abraçava. Jo no havia vist mai un sentiment com el dels catalans. Ara estic vivint sense parlar castellà”, va subratllar el representant de la comunitat sikh. L'editora Liz Castro li va donar la raó. “Aquí la llengua no és una imposició. Et donen les gràcies pel fet de parlar català, però no t'hi obliguen pas.”

El coneixement de la llengua els ha portat a entendre també el sentiment identitari. De fet, tant Castro com Harris dediquen part del seu temps a explicar fora d'aquí el que està passant. “Escric molt sobre Catalunya en anglès perquè la gent sàpiga el que passa”, va manifestar Castro, que va venir per primer cop de Califòrnia l'any 1987 seguint les passes dels seus avis, que eren immigrants andalusos. “De petita volia parlar castellà. Més tard el que em va interessar més de Catalunya era aprendre com es vivia en un país on la gent parla dos idiomes.” Hi viu de manera permanent des del 2013 i entén que “parlar català és bàsic per entendre aquest sentiment de pertinença i també per ser acceptat”. Harris, que se sent cent per cent andreuenc, també es dedica a explicar el que passa actualment a Catalunya. A través del seu blog i també dels seus llibres. “Escric en anglès sobre el procés”, destaca un home que va arribar a Barcelona l'any 1988 “per lligar i anar a la platja”, que assegura que ha après a parlar català gràcies a les sèries de TV3 i que actualment se sent “tant català com anglès” i diu obertament que ja no podria tornar a viure al seu país perquè ben segur que trobaria a faltar “la llum i la vida al carrer”.

La motivació de Gagan Deep i Ousman Umar per venir a Catalunya va ser pràcticament la mateixa i està més lligada a la il·lusió de la terra promesa. “Des de petit somiava arribar a la terra dels blancs”, va reconèixer Gagan Deep, que viu a Badalona des de fa set anys. Umar va arribar en pastera fins a Fuerteventura quan era un adolescent. I assegura: “Volia saber si l'home blanc era una persona normal, perquè allà un té la sensació que és com un Déu.”

Tots dos es van integrar per vies diferents. Umar, a través d'una família d'acollida de Sant Cugat –“des del primer moment, vaig notar un sentiment català tan fort que vaig tenir clar que jo també volia ser català”–. Deep, a través de la vida comunitària i la feina a l'Ajuntament de Badalona, on continua fent tasques de mediador intercultural. “M'hi animaven i cada cop tenia més ganes de parlar-lo. Quan ja feia un any que era aquí, vaig escriure un llibre en català”, remarca.

En el cas d'Umar, no només va ser la llengua. Es va fer dels Castellers de Sant Cugat i encara recorda com un fet anecdòtic algunes reticències inicials. “Els avis em preguntaven què feia un negre pujant castells... Em va facilitar molt la integració.”

Marcela Topor va arribar fa 15 anys. Sabia ben poca cosa de Catalunya, més enllà del Barça i Barcelona. La integració “va ser difícil, però interessant”, i de seguida va aprendre català, “perquè és semblant al romanès”. “Ara la situació ha canviat molt”, opina. I defensa especialment el procés cap a la independència que ha servit per donar visibilitat a Catalunya “arreu del món”. Com a Umar, la desconcerta la gent que es dirigeix a ella en castellà. “Encara no ho sé interpretar”, explica la Marcela. Umar senzillament s'emprenya. “A vegades els contesto jo en anglès.”

El debat, en el qual va participar Manel Camps, director de l'àrea de gestió informativa de Banc Sabadell, va ser moderat pel vicedirector d'El Punt Avui, Carles Ribera. Per tancar la ronda d'intervencions, Ribera va demanar als ponents coses positives i negatives dels catalans. No va ser fàcil trobar aspectes a criticar. Però de mica en mica es van deixar anar. La Marcela, que va elogiar “la tolerància, la capacitat integradora i el sentit identitari”, va lamentar “la resignació dels catalans davant del problema amb Espanya”, un dels aspectes de la societat catalana que a la Marcela li ha costat entendre. Per això valora tant el procés cap a la independència. “Espero que ho aconsegueixin aviat”, va etzibar.

Castro va dir que li agraden les mateixes coses que alhora la molesten, perquè tot té la seva cara i la seva creu. “La franquesa va unida a la falta de diplomàcia. Als Estats Units a ningú se li acudeix dir que avui fas mala cara i aquí sí”, va relatar. També va elogiar el gust per les tradicions com a fet culturalment enriquidor, però al mateix temps en va remarcar l'efecte opressor. “Celebren moltes coses: Sant Jordi, Sant Esteve..., però a vegades tantes regles ofeguen.”

Per Gagan Deep, el més criticable, en tot cas, seria: “Quan no saben qui ets no et volen conèixer.” I potser aquest afany de mirar cadascú per allò que és seu. I va posar com a exemple una reunió d'amics en un bar. “Això em sorprèn. Són molt amics, però aquí cadascú està buscant 1,20 euros per pagar un cafè.” Per Umar, el més trist és que “els partits no acaben de posar-se d'acord per portar el país on vol arribar”.

Camps va concloure que el debat va ser “una injecció d'autoestima” que va servir per trencar alguns apriorismes. També per posar fi a certs tòpics i oferir un petit tast de la diversitat que, com va destacar Ribera en la seva introducció, “aporta a Catalunya l'amplitud que no li dóna el territori”.

La dimensió multicultural de Catalunya va ser també un dels aspectes destacats pels mateixos nouvinguts. “És molt maco. En 21 anys a l'Índia no havia après tant com en set anys a Catalunya. Aquí tinc molts amics d'altres països”, va destacar el portaveu sikh.