Conscienciem-nos o no hi ha drets humans

No hi ha drets humans sense conscienciació i si no passem de les declaracions als fets. Si no minimitzem els obstacles i les resistències per aconseguir que els drets siguin eficaços, no hi ha drets humans. Seran paraules que la realitat haurà buidat de contingut i de l'esperit que les va inspirar.

Ateses les resistències i vulneracions dels drets humans en tots els àmbits, i també a les ciutats, tots hem de promoure la pràctica de la seva conscienciació. A aquest fi respon el present article, escrit amb motiu del Dia dels Drets Humans. La comunicació i l'exigència de tals drets ha de ser constantment i intel·ligentment persuasiva. Per als agents o operadors dels drets, en qualsevol de les instàncies i institucions, és un deure.

Els síndics, síndiques, defensors i defensores locals som una més de les institucions compromeses a assolir aquest objectiu. El nostre àmbit de treball són les ciutats i la ciutadania constitueix la raó de ser dels drets que s'exerceixen, respecten i defensen a les nostres ciutats.

La llibertat, la justícia i la pau són els estats sociopolítics en què se sustenten tots els drets humans. La humanitat ha après? no sense execrables costos? que mantenir aquest estat democràtic enfront de la injustícia, el conflicte, la repressió i la por ha estat possible gràcies a la conscienciació i treball de moltes generacions que han modelat un conjunt d'actituds personals i col·lectives amb un alt valor estratègic per a tots.

Així, hem aconseguit incorporar a la consciència col·lectiva i individual el valor i principi que la persona ha de ser respectada en si mateixa i que en això es fonamenta la nostra dignitat com a causa eficient de tots els altres drets. Amb tot, no és fins a la Declaració dels Drets Humans del 10 de desembre de 1948 que els humans vam proclamar solemnement que tenim i ens devem dignitat.

Ara i aquí els síndics també fem una tasca continuada de conscienciació. Ho fem traslladant a la ciutadania la idea que són ells, i no els altres, els veritables constructors de la pau. Heus ací la coresponsabilitat social. Ho són en tant que persones dignes, membres d'una família, comunitat de veïns, associació, consell de barri, partit polític o plataforma ciutadana. La ciutadania s'exerceix dia rere dia, convivint amb llibertat, justícia i pau. Estimat lector: que la societat on vius sigui digna exigeix la teva conscienciació. No miris cap enfora, cap a l'Ajuntament o cap al Parlament; primer mira't a tu mateix. Pren consciència i actua. Actua de seguida. Altrament, no hi ha drets humans ni pro comú.