La cara B del Nadal
La pobresa i l'atur marquen també aquests dies tan especials
La delicada situació econòmica fa que moltes famílies no celebrin juntes els àpats
tradicionals
Molts joves que viuen a l'estranger no poden tornar a casa
Arriba Nadal i, com cada any, la gran majoria de catalans ja deuen estar preparant la carn d'olla i els canelons amb els quals obsequiaran la seva família en el cas que enguany organitzin els àpats del 25 i del dia de Sant Esteve a casa seva. I als que aquest any els toqui menjar a camp contrari, de ben segur que ja deuen haver comprat els torrons, polvorons i cava per amenitzar les sobretaules més llargues de l'any.
Existeix, però, la cara b del Nadal. Una cara que a dia d'avui encara és minoritària, però que cada any que passa guanya més pes i afecta més població. És el Nadal de les persones que no el podran viure com voldrien. El de les famílies que estan a punt de quedar-se sense casa o que viuen directament al carrer. Dels que són al llindar de la pobresa o ja l'han superat. O dels joves que no han tingut més remei que emigrar a l'estranger per culpa de la crisi i no podran passar aquests dies tan especials amb la seva família perquè –afortunadament– han trobat feina o senzillament perquè no tenen diners per pagar-se un vol de tornada a casa.
Ni més ni menys que un 20% dels catalans –un de cada cinc– estan en situació o risc de pobresa i sobreviuen amb uns ingressos inferiors a 9.500 euros l'any. En total, 1.463.100 cares que viuen al límit. 1.800.000 persones, només 400.000 més, van votar a favor del doble sí el 9-N.
Un percentatge important d'aquest milió i mig de rostres que viuen sense recursos es concentra a Ciutat Meridiana, el segon barri més pobre de Barcelona i el que té més desnonaments diaris, una doble problemàtica social i econòmica que té un impacte directe a l'hora de celebrar aquestes dates tan especials per a molts catalans. La Yaa, l'Eva Maria i en Sócrates Sierra, tots ells veïns de la zona, expliquen a la pàgina següent com viuran el Nadal malgrat les angoixants dificultats econòmiques que pateixen dia rere dia
La crisi també ha empès molt joves a marxar de Catalunya buscant un present i un futur millors. Més de 55.000 han fet les maletes en els darrers anys en cerca d'una oportunitat laboral o d'un treball que s'ajusti al seu currículum. És el cas, per exemple, de la Neus, l'Eva, la Joanna i la Marta. Totes elles han trobat feina als països de destí en el sector de serveis –i poques setmanes després d'haver-hi arribat– i no podran tornar a casa per Nadal. La crisi econòmica les separa dels seus avis, pares i germans. Una situació que es repeteix en molts dels 221.000 catalans que a dia d'avui estan vivint i treballant a l'estranger.
La cara b del Nadal també inclou les persones que hauran de viure aquestes dates al carrer. Persones com el Nicolás o el José Luis, que enguany podran dormir en un pis tutelat després d'anys dormint al ras. De fet, Catalunya lidera el rànquing de persones sense llar a l'Estat espanyol (21% del total). I gairebé en la meitat dels casos van perdre la casa per culpa d'haver perdut la feina, com li va passar a la família de la María José, que amb més de 50 anys ha hagut de passar diversos mesos ocupant un habitatge. Tothom viu a la seva manera el Nadal. Ja sigui per la cara a o per la cara b.