REPORTATGE
El passat més festiu i tradicional
Montmeló presenta el segon documental de recuperació de memòria històrica, El gegant de sis dits’
El treball de recuperació de la memòria històrica de Montmeló ha fet un nou pas amb l’edició del segon documental, El gegant de sis dits, que es va presentar dissabte passat a la Sala Polivalent davant més de 350 persones entre entrevistats, familiars i públic en general.
Aquest nou treball audiovisual, amb el títol genèric Montmeló, la memòria del temps, torna a donar veu a una cinquantena de veïns de Montmeló que apropen el públic a les principals tradicions i costums del municipi durant el segle XX. Amb el seu testimoni mostren com, amb el pas del temps, una població de tradició rural com Montmeló es va establir com una societat rica en tota mena d’expressions festives i culturals amb orígens diversos, algunes de les quals s’han mantingut fins al moment actual.
El treball comença al primer terç del segle XX amb la polarització dels ideals polítics de l’època com a conseqüència dels moments de forta agitació social que es van viure a tot el país. En l’audiovisual es pot veure com aquesta polarització va quedar palesa fins i tot en l’àmbit lúdic. Un exemple és l’aparició de locals com el Cafè de Dalt, on s’hi reunia més la gent de dretes, i el Cafè de Baix, que aplegava més gent d’esquerres. Aquesta rivalitat entre els dos locals va comportar que en una població de 800 habitants s’arribessin a fer dos envelats per festa major.
Després de la Guerra Civil, l’església es va convertir en un dels eixos vertebradors de la societat, i les celebracions litúrgiques marcaven el calendari festiu de tot l’any. Es concentraven, sobretot, durant la Setmana Santa. Un dels actes més esperats eren les cantades de caramelles. També tenien molta rellevància les processons, i es recorda especialment el via crucis de Divendres Sant, que passava per la capella del Sant Crist de la Grua; també la processó de Corpus on els nens anaven vestits de comunió o la que es feia per festa major, el 15 d’agost, dia de la Patrona. En ser una població de tradició rural, eren molt celebrades festes com Sant Antoni Abat o Sant Isidre.
EL BALL DE GITANES, TRADICIÓ ENCARA VIVA
Entre les tradicions més arrelades que s’han mantingut fins a l’actualitat destaquen el ball de gitanes, del qual es tenen referències des de 1834, juntament amb el teatre, que ja a principis del segle es representava al Cafè de Baix.
El gegant de sis dits també fa un repàs per l’escola amb la segregació per sexes i la instauració del castellà durant l’època franquista, la importància del futbol en la dècada dels 50 i la celebració de la festa major el 15 d’agost, quan les feines del camp ja estaven pràcticament enllestides. Locals com el Casino i el cinema Royal també queden recollits com a espais d’oci més emblemàtics.
En l’acte de dissabte, tant l’alcalde Antoni Guil com la regidora de Cultura, Carme Palacios, van coincidir a destacar la importància de preservar la memòria històrica i com les tradicions serveixen per construir identitat col·lectiva. També van dedicar el projecte a totes les persones que l’han fet realitat i especialment a Enric Alsina i Cinto Munné, dues de les persones entrevistades que ja no hi són.
L’acte de presentació es va complementar amb l’exhibició d’una mostra fotogràfica sobre les principals festes del municipi, que es pot veure encara al vestíbul de l’ajuntament.
