Pobresa infantil i habitatge són els reptes prioritaris
Les ONG urgeixen a les administracions una aposta valenta per les polítiques socials
Pendents els acords del Parlament del març per reformar la renda mínima i resoldre la pobresa energètica
La xarxa d'entitats socials s'estan convertint en el coixí per a moltes famílies sense ingressos o amb ingressos mínims. Van ser les primeres a donar el senyal d'alerta i a definir el moment amb expressions com ara “situació d'emergència” o “de postguerra”. La Creu Roja, Càritas i la Taula del Tercer Sector coincideixen que la gran prioritat de l'any vinent ha de ser abordar la lluita contra la pobresa i paral·lelament treballar per la igualtat d'oportunitats.
“Ens preocupa especialment que la taxa de risc de pobresa dels infants (27,3%) estigui més de 6 punts per sobre que la de la mitjana de la població catalana o que moltes famílies depenguin de les pensions, en molts casos exigües, de la gent gran”, planteja el president de la Creu Roja a Catalunya, Josep Marquès. També la pobresa infantil és una de les prioritats de Càritas a l'hora de plantejar les necessitats del 2015: “Volem garantir a les famílies que els seus infants creixeran sans, en igualtat d'oportunitats a l'escola, en una llar feliç, oferir-los més possibilitats per encarar el present i mirar el futur amb esperança”, indica el director de l'entitat, Salvador Busquets.
Les dades sobre pobresa evidencien que el 19,8% de la població catalana –cinc dècimes més que el 2012– no tenen les necessitats bàsiques cobertes. La mitjana a tot l'Estat és del 20,4% i la de la Unió Europea, el 16,7%. “La pobresa continua creixent i l'any vinent s'hauran de reforçar i ampliar les mesures i pressupostos per evitar-la”, reclama la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, Àngels Guiteras. De fet, Guiteras recorda mesures pendents sorgides de les resolucions del ple monogràfic del Parlament sobre la pobresa del març, com la reforma de la renda mínima d'inserció (RMI) o buscar solucions a la pobresa energètica. Tot plegat passa perquè les famílies tinguin uns ingressos mínims per cobrir les necessitats bàsiques. Busquets aposta perquè cada llar “pugui assegurar la seva autonomia econòmica, alimentària i el manteniment de l'habitatge, però sobretot, mantenir la dignitat”. Guiteras hi afegeix que cal que l'Estat incrementi el salari mínim, que s'ampliïn les prestacions per als desocupats i que es canviï la legislació de les hipoteques. Pel que fa a la Generalitat, demana més pressupost per ampliar no només els beneficiaris de la renda mínima, sinó també els ajuts al pagament de lloguers, les beques menjador i les prestacions de la llei de dependència. Càritas també insisteix en la necessitat d'augmentar el parc d'habitatges de lloguer social a un preu assequible i que creixi la xarxa d'escoles bressol públiques. Una altra necessitat que detecten entre els seus usuaris és que cal reforçar la xarxa d'atenció en salut mental per a infants i joves.
“Tenim 220.700 famílies amb tots els membres a l'atur i cal augmentar les partides destinades a polítiques socials, així com les polítiques d'ocupació”, diu Marquès. Des de Creu Roja estan convençuts que és fonamental el treball en xarxa d'entitats, administracions i empreses, com fan amb l'Aliança Humanitària per a l'Alimentació Infantil.
LA XIFRA
És inacceptable que hi hagi 450.000 pisos buits a Catalunya
La prioritat del 2015 hauria de ser posar fi a la pobresa. Però, malauradament, el 2015 serà un any en què encara hi haurà massa gent sense els mínims possibles per tirar endavant. Segurament, el 2016 també. I si continuem sense prendre'ns seriosament el problema, el 2017 estarem encara pitjor.
És inacceptable que hi hagi 450.000 pisos buits a Catalunya quan en calen 230.000. Però és així. És imprescindible fer passos de gegant per abordar aquest problema, el de l'habitatge. Els governs avancen massa poc a poc i fan tard. La ciutadania ha de fer el pas i posar pisos disponibles i, a més, amb lloguers socials.
La millor fórmula és el contacte directe propietari-llogater. Però poden sorgir dubtes cap a certs col·lectius vulnerables o amb pocs recursos. En aquests casos les entitats socials poden solucionar aquests dubtes o també fer d'intermediaris, de manera que, en cas de dificultats, sempre hi hagi garantida una resposta adequada.
Aposta decidida per la llei catalana de l'autonomia personal
Les famílies continuarem lluitant aquest 2015 perquè els nostres drets no caiguin. Volem deixar de pagar les conseqüències d'una llei de la dependència incompleta pel que fa alss pressupostos, progressivament desmantellada i que, en teoria, havia de promoure l'autonomia de les persones. Necessitem suport econòmic per poder fer front al greuge comparatiu que comporta una discapacitat. Demanem, per tant, que no hi hagi més revisions de grau de dependència a la baixa, que l'administració pagui el deute que té amb algunes famílies i que resolgui de manera diligent els 1.500 casos de famílies a qui ara es reclama el retorn d'uns diners ja cobrats per una incompatibilitat injusta.
Esperem que el govern faci una aposta decidida i ferma i que la tan promesa llei catalana de promoció de l'autonomia personal sigui una realitat que ens asseguri tenir una vida digna, inclusiva i en igualtat d'oportunitats que la resta de ciutadans. Nosaltres també som ciutadans de ple dret.
