Els diables vermells del món casteller

Canvis de nom i censura

Per resseguir la història de la Colla Joves Xiquets de Valls, cal, però, anar saltant entre diversos canvis de denominació, fusions i refundacions de què l'entitat es considera continuadora. Trajectòria que anirà en paral·lel a l'assoliment de les primeres grans actuacions de la seva història i que, en alguns casos, els situen com a pioners a l'hora de completar diverses construccions.

El primer canvi de denominació arriba amb la primera guerra carlina: entre el 1840 i el 1875, la Colla dels Menestrals passa a actuar amb el nom de Colla de la Roser. Un cop finalitzada la tercera guerra carlina, es produeix un nou canvi de denominació i l'entitat passa a ser coneguda el 1876 i fins al 1936 com a Colla Nova dels Xiquets de Valls, denominació que acabaria sent esborrada per la Guerra Civil i les autoritats franquistes per la seva vinculació als moviments d'esquerra i revolucionaris. Entremig, el 1895, es produeix el que els historiadors de la Joves consideren la fusió amb una escissió de la Colla Vella, la Colla de l'Escolà.

Amb l'inici de la dictadura, les dues colles vallenques van ser obligades a fusionar-se dins de la batejada com a Xiquets de Valls, però a partir dels anys quaranta torna la dualitat, amb la fundació, d'una banda, de la Colla Vella i, de l'altra, de la continuïtat de la Nova, que, però, serà obligada per les autoritats a actuar amb el nom de la Muixerra. “És un nom que mai no va agradar, ja que històricament es vinculava a la Vella”, detalla Rodon. Amb aquest nom poc afortunat, l'entitat acaba entrant en crisi i deixant d'actuar a partir del 1958, i és el 1971 quan es produeix la refundació amb el nom actual de Colla Joves Xiquets de Valls. “La voluntat era recuperar el nom de Colla Nova, però, evidentment, es va censurar i es va optar per Joves com a alternativa”, detalla Josep Maria Rodon. La derrota de la Vella de Valls en el concurs del 1970 (el conegut com a concurs del segle), que van guanyar els Nens del Vendrell, va ser el detonant per a l'arrencada de la Joves entre les parets del bar Oriente. Tot i les reticències de l'Ajuntament, que li va prohibir actuar a les festes decennals del 1971, el juny s'estrenava per fi la Joves a plaça.

Grans castells i concursos

Paral·lelament a la cronologia de canvis de noms i refundacions, la Joves s'atribueix tot un seguit d'actuacions històriques que van contribuir, en part, a l'avenç del fenomen casteller. Si el 1819 es consideren els autors dels primers castells de vuit documentats, per als de la camisa vermella la primera època d'or del fenomen casteller arrenca el 1851 amb el primer castell de nou pisos de la història, el tres de nou net que van carregar a Tarragona. Durant la segona meitat del segle XIX, la colla (llavors de la Roser) s'apunta construccions com ara el dos de vuit i el quatre de nou nets, el pilar de vuit amb folre i manilles o el tres de vuit aixecat per sota, castells tots ells que es trigaria a tornar a veure durant la renaixença castellera del segle passat i l'actual.

Arribada la crisi d'inicis del segle XX, la llavors Colla Nova recupera el lideratge del món casteller durant la República, monopolitzant els castells de vuit que s'hi basteixen i guanyant el segon concurs que s'organitza a Tarragona, el 1933, i el celebrat a Vilafranca dos anys després. Tot i mantenir el nivell de vuit pisos durant els primers anys de funcionament amb el nom de Muixerra en el franquisme, no serà fins a la refundació que l'entitat tornarà a situar-se al capdavant del fenomen casteller.

En el llarg procés de recuperació de les estructures perdudes durant el segle XIX, la Joves és la primera colla durant el segle XX a descarregar el cinc de vuit (1981) i a descarregar el tres de nou amb folre (1986). La recuperació té la cirereta amb la victòria en el concurs de Tarragona el 1980, el 1988, el 1990 i el 1992, aquest darrer amb la consecució de la primera tripleta màgica de la història (és a dir, descarregar un tres i un quatre de nou amb folre i un cinc de vuit en una mateixa actuació). Darrerament, ha estat la primera colla en època moderna a descarregar el quatre de nou net a la ciutat de Valls, el 2013.

Al costat dels castells, la Joves també s'ha modernitzat com a entitat, amb seu pròpia, organització d'activitats socials i configuració de l'escola de grallers. L'entitat edita una revista pròpia, Foc Nou, i té la fórmula del soci col·laborador com una manera d'aconseguir aportacions que permetin ampliar els recursos propis.

Amb dos-cents anys acabats de complir, la Joves de Valls continua endavant deixant enrere episodis de crisi i fins i tot d'accidents que han colpit l'entitat. Però fidels a una forma d'entendre el fenomen casteller que sols la plaça del Blat de Valls pot explicar.