Torna el fred, la pluja i Santa Tecla

El xivarri a la sala d'actes del con­sis­tori tar­ra­goní estava més que jus­ti­fi­cat. Un any més, Santa Tecla va tor­nar a tru­car a la porta, i per dei­xar que el seu espe­rit arribi, és necessària la crida de les auto­ri­tats muni­ci­pals, que ani­men els ciu­ta­dans a gau­dir de la festa. Paral·lela­ment, es va home­nat­jar els per­pe­tu­a­dors de les fes­tes, un honor que enguany ha recai­gut en Car­les Llo­rach i en Sal­va­dor Fa i Lli­mi­ana, a títol pòstum, per la seva tasca al cap­da­vant de l'Esbart Dan­saire i de l'Esbart Santa Tecla, res­pec­ti­va­ment. «És un deure que la ciu­tat té amb ells perquè ells han fet pos­si­ble que nosal­tres esti­guem aquí», va subrat­llar amb com­pli­ci­tat la regi­dora de Fes­tes, San­dra Coloma.

També des de dalt de la tarima, l'alcalde, Josep Fèlix Balles­te­ros, va des­ta­car que gràcies a la tasca dels per­pe­tu­a­dors «aquesta festa s'ha con­ver­tit en la millor del món». Balles­te­ros, emo­ci­o­nat en recor­dar experiències vis­cu­des «quan no tenia ni un cabell blanc», va des­ta­car que amb Llo­rach i Fa han sor­tit «nis­sa­gues insu­pe­ra­bles». Aplau­di­ments d'agraïment i de record van ser­vir per donar pas al reco­nei­xe­ment dels teclers d'honor, ama­gats per tots els indrets de la sala i que igual­ment van pro­vo­car l'eufòria dels assis­tents. A fora, feia estona que la plaça de la Font s'havia que­dat petita com un ou, con­di­ci­o­nada per l'encesa de la metxa que pro­vo­ca­ria l'explosió de so més desit­jada: la tro­nada, a càrrec de la pirotècnia Martí. Després que fes­sin la guitza al matí, els núvols es van con­te­nir i van per­me­tre que l'inici de la festa tingués la solem­ni­tat que es mereix.