Els condemnats pel 4-F demanen a la Fiscalia que revisi el cas

Els condemnats de l'anomenat Cas 4-F esperen que s'investiguin novament els fets i es reobri el judici. En aquest sentit, han demanat a la Fiscalia que revisi el procés i no descarten aportar més proves si el Ministeri Públic no mou fitxa.

Els advocats Laia Serra, de la Comissió de Defensa del ICAB, i Andrés Garcia Berrio, Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, confien que gràcies a la sensibilització social desencadenada pel documental Ciutat morta sumada al fet que es tracta d'un cas que “mai es va investigar bé” els animen a creure que ara serà possible “reobrir-lo”. La Fiscalia, ha recordat Serra, pot actuar d'ofici i reobrir-lo. El fiscal, però, va descartat ahir donar aquest pas perquè considera que no hi ha proves noves.

Berrio, per la seva banda, ha volgut posar el focus sobre les tortures que els detinguts per l'agressió al guàrdia urbà. Els organismes internacionals “avisen” des de fa temps que als cossos policials “tenim un problema” que han de resoldre millor els mateixos cossos però també els jutges d'instrucció, la Fiscalia i la societat en general, que cal que actuï per evitar que es repeteixin en el futur.

En el procés van ser condemnades sis persones, entre elles Patricia Heras, que es va suïcidar durant un permís penitenciari poc després que el Tribunal Suprem ratifiqués la sentència, malgrat que ella sempre va sostenir que no va ser a les portes del local ocupat del carrer Sant Pere Mes Baix, on va ocórrer la trifulga.

Rodrigo Lanza, que va ser condemnat a cinc anys de presó i sobre qui pesa l'obligació de pagar 1,5 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil per les greus lesions que va patir un agent de la Guàrdia Urbana durant el desallotjament del Palau Alòs el 4 de febrer de 2006, ha exigit que es restauri la seva innocència, que considera “més que provada”.

El jove ha explicat que actualment es troba a l'atur i que no pot afrontar el pagament d'aquesta quantitat. Lanza ha explicat que ha complert “íntegrament” la pena de presó imposada –va entrar amb 21 anys i en va sortir amb 28– i ha revelat que no va gaudir de “cap benefici penitenciari” perquè es va negar a admetre haver comès l'atac contra el policia ferit.

Lanza ha trencat a plorar quan ha recordat Patrícia Heras i també ha recordat que “mai” no es van investigar les tortures que ell i la resta d'acusats van patir. “És una cosa que ara es podria començar a investigar”.

El noi ha apuntat que la Guàrdia Urbana els va acusar a ells perquè eren sud-americans. I és que segons ha dit, va sentir cridar a un dels policies: “On són els sudacas de merda?”.

“Sóc conscient que van anar contra nosaltres perquè érem sud-americans. És més fàcil condemnar tres sud-americans que tres catalans”, ha opinat.

La mare de Rodrigo Lanza, Mariana Huidobro, ha subratllat que “només demanem que s'investiguin els fets, que se sàpiga la veritat”.

Els condemnats sostenen que un dels elements claus seria que el fiscal fes gestions per buscar la persona que es va posar en contacte amb els autors de Ciutat Morta i amb els seus advocats per a desvelar –encara que no va voler sortir al documental i va exigir que no es revelés el seu nom– que coneixia la persona que va llançar un test, des de l'interior del local, que va ferir l'urbà.

Un dels autors de l'audiovisual, Xapo Ortega, ha anunciat durant la roda de premsa que mediten difondre aquesta declaració, que es va descartar en el muntatge final del documental.

La versió proporcionada per aquest testimoni que està enregistra amb la cara tapada i té la veu distorsionada, coincideix amb la que va facilitar l'exalcalde Joan Clos en la seva primera versió, segons la qual el guàrdia urbà hauria estat ferit per un test llançat des de l'edifici, i quedaria també provada la innocència dels condemnats.

D'altra banda, la Sílvia García, advocada de professió i amiga de Patrícia Heras, ha denunciat haver estat acomiadada aquest dilluns de la seva feina en una empresa de l'àmbit de la seguretat privada per “haver participat” en el documental. El responsable de l'empresa així ho ha decidit en ser informat de la seva presència a Ciutat morta.