Caldes reviu el seu passat picapedrer
La historiadora Raquel Castellà enllesteix la recerca sobre l’antiga pedrera del municipi
Les llambordes, un dels elements identitaris de Caldes de Montbui, i la pedrera d’on sortien, són el motiu principal d’un treball que vol aprofundir en la conservació de la memòria històrica del municipi i que ha fet la historiadora Raquel Castellà a través d’una Beca de Recerca de l’Ajuntament.
Aquest treball d’investigació, que ja ha començat amb la realització d’entrevistes i recollida de material fotogràfic inèdit i molt valuós, culminarà a finals de febrer amb una exposició sobre la Pedrera, al Museu Thermalia. La Pedrera és un referent clau de la memòria col·lectiva del poble i també de la història personal de molts calderins i calderines. Directament o indirecta, moltes famílies de Caldes hi tenen un vincle, explica la investigadora i comissària de la mostra.
A través de l’exposició, el públic podrà saber que Caldes va acollir una pedrera granítica molt important que va proporcionar aquest preuat paviment a un gran nombre de poblacions. Els carrers enllambordats de Caldes ens expliquen que no fa gaires anys gairebé un terç de la població va viure directament o indirectament d’elles, afirmà Castellà. La feina d’extracció de granit, l’elaboració dels diferents tipus de llamborda n’hi havia fins a 20 de diferents, i del transport d’aquestes es va convertir en una de les activitats econòmiques principals del municipi fins que nous paviments molt més barats, però també menys estables i duradors, la va anar jubilant. La historiadora diu que el que ha apartat actualment l’ús de la llamborda és l’elevat cost de la producció i el transport respecte a nous materials.
La gran quantitat de granit del Farell va convertir l’anomenada pedrera del Foment en la major pedrera de Catalunya a finals del segle XIX i principis del XX. La inauguració l’abril de 1880 de la línia del ferrocarril de Caldes a Mollet, on enllaçava amb la línia de Barcelona, va anar molt bé per facilitar el transport de les llambordes en tren.
Els anys de màxima esplendor van ser a principis del segle XX, amb uns 400 treballadors. Als anys 60 va acabar l’activitat. La investigadora explica que durant els anys 20 s’organitzaven, des de les oficines de l’empresa a Barcelona, viatges a Caldes en tren per visitar la pedrera i veure com es treballava la llamborda. Els visitants podien anotar les seves impressions en un llibre de visites que hi havia a la mateixa pedrera que encara s’ha conservat, i on han quedat uns missatges sorprenents, explica Castellà.
CURIOSITATS
LA TÈCNICA DE L’ENDERROC
La tècnica d’explotació de la pedrera de Caldes, segons explica Castellà, era la de l’enderroc i consistia a excavar unes galeries molt profundes a la roca, i dinamitar-les de manera que, caiguda la penya, la roca era extreta i devastada amb menys dificultat.
FABRICACIÓ DE LLAMBORDES EN PARELLA
La fabricació de les llambordes es feia en parella Un feia de trencador que obtenia la pedra i la preparava perquè l’altre company, el melonaire, assegut damunt un roc la devastés a cop de maceta, i li donés les mides exactes que exigia la peça. Un i altre anaven a preu fet, treballant de sol a sol. Com més llambordes més cobraven, i a vegades guanyaven més que l’encarregat. Per això, quan una noia de Caldes es casava amb un picapedrer se solia dir que havia fet sort, comenta Castellà.
PRIMER TRANSPORT EN CARROS I TRENS
Un cop fetes les llambordes, es traslladaven a l’estació de tren de Caldes, a més de quatre quilòmetres, amb una dotzena de carros de bous que feia tres viatges al dia fins a l’estació, on les carregaven en 46 vagons especials. El 1929, el Foment, l’empresa de la pedrera, va incorporar els camions que portaven les llambordes directament a les obres. Aquest fet va abaratir costos i va ser una de les causes de la mort del ferrocarril Mollet-Caldes.
LOCAL PER ALS TREBALLADORS DE LA PEDRERA
Els obrers del Foment de Caldes tenien un local conegut com Círculo Instructivo y Recreativo, on hi havia un cafè, una sala de ball, teatre i escola per als fills dels treballadors, i que es va convertir en un nucli molt important del municipi. Els picapedrers tenien força poder adquisitiu i tenien certa influència en la vida social de l’època, i era un nucli important de Caldes, afirma la historiadora.
LLAMBORDES DE CALDES ARREU
La pedrera de Caldes subministrava llambordes a moltes ciutats catalanes, espanyoles i franceses. A Barcelona se’n troben en carrers com Urgell, Aragó, Bailén, Consell de Cent, Gran de Gràcia, València, Diagonal, Balmes o Mallorca, entre altres, i en poblacions com Sabadell, Terrassa, Manresa, Calaf, Vic o París.
