Condemnat amb l'únic testimoni de Gibanel

Joan Albert Fran­quet va tenir una sor­presa majúscula quan dis­sabte pas­sat va voler veure els cinc minuts cen­su­rats per ordre judi­cial del docu­men­tal Ciu­tat morta. Aque­lla part cen­su­rada par­lava de l'excap d'infor­mació de la Guàrdia Urbana, Víctor Giba­nel. El nom li sonava. Va córrer a mirar la docu­men­tació sobre la seva detenció, tor­tu­res i con­demna arran d'uns inci­dents en la Diada del 2001 i, efec­ti­va­ment, era aquell agent amb el tes­ti­moni del qual va ser con­dem­nat.

“La mani­fes­tació i l'acte polític havia aca­bat; jo i els meus amics havíem anat a un bar i tornàvem per la ronda de Sant Pere a bus­car l'auto­car per tor­nar cap a Ponent”, recorda aquest jove de Bell­munt (Noguera). “Lla­vors ens vam tro­bar amb anti­dis­tur­bis que talla­ven el pas. Va ser molt ràpid. Jo vaig córrer per sor­tir d'allà, però un poli­cia de paisà em va inten­tar aga­far, ell va caure a terra però vaig seguir uns metres fins que qua­tre o cinc més se'm van llançar al damunt.”

Aquell poli­cia de paisà era Giba­nel, agent de la Guàrdia Urbana. Davant de la jutge d'ins­trucció, Giba­nel va decla­rar que havia vist Fran­quet tren­car amb una tanca metàl·lica els vidres d'una ofi­cina de Banesto, els d'una ofi­cina del Banc de Saba­dell, i cau­sar diver­sos des­per­fec­tes en mobi­li­ari urbà. “Tot això va pas­sar men­tre jo era en un bar, però suposo que havien d'enxam­par algú a qui acu­sar de tot allò”, explica Fran­quet. Aquest únic tes­ti­moni poli­cial va ser sufi­ci­ent perquè, en el judici oral cele­brat tres anys després, la jutge ignorés els qua­tre tes­ti­mo­nis que havien estat amb Fran­quet fent un beure en un bar després de l'acte polític, així com el fet que Giba­nel no pogués recor­dar com anava ves­tit Fran­quet, quan era pre­ci­sa­ment la roba el que teòrica­ment li havia permès iden­ti­fi­car-lo. Va ser con­dem­nat a 21 mesos de presó (no va haver d'entrar-hi), 1.620 euros de multa i 3.235 euros de res­pon­sa­bi­li­tat civil pels des­per­fec­tes, així com les cos­tes judi­ci­als. La sentència va arri­bar un dia després del judici, un fet insòlit. “Sem­bla que ja la tenien redac­tada”, es queixa.

Fran­quet va denun­ciar tor­tu­res en la detenció. Un cop reduït a terra, va rebre pun­ta­des i insults i el van tan­car en una fur­go­neta anti­dis­tur­bis de la Policía Naci­o­nal. Allà va rebre més cops, insults pel fet de ser català i ame­na­ces. “Un dels agents em va començar a par­lar de Franco, jo al·luci­nava.” El van por­tar a la comis­sa­ria de la Ver­neda, on van con­ti­nuar els cops i els insults. La Guàrdia Urbana el va reco­llir després per por­tar-lo a un hos­pi­tal, on li van posar punts de sutura al cap i li van trac­tar una lesió al genoll pels cops. L'ates­tat mèdic de tot allò va ser igno­rat per la jutge d'ins­trucció.