La reinserció passa per Riudellots
L'Ajuntament de Riudellots és la primera institució de la demarcació que contracta treballadors del CIRE
La primera planta, d'uns 250 m², tindrà sis despatxos, dues sales de reunions i un espai per menjar
L'Ajuntament de Riudellots de la Selva ha apostat perquè la reinserció faci un pas endavant al seu municipi i és la primera institució de la demarcació que contracta el Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE). “Les administracions hem de pensar en aquestes persones per tal que aconsegueixin la llibertat”, diu l'alcaldessa de Riudellots, Montserrat Roura (CiU).
El CIRE, adscrit al Departament de Justícia de la Generalitat, treballa per ajudar el personal reclús a reinserir-se. Ferran Arànega és el responsable tècnic dels serveis exteriors del CIRE. Dirigeix l'adequació de la primera planta perquè hi pugui haver sis despatxos, dues sales de reunions i un espai perquè el personal hi pugui menjar (un office). Més endavant, a la planta baixa s'hi adequarà la sala de plens. I els treballadors del CIRE tenen, com tothom, una il·lusió. “Més que una motivació, tenen necessitats com la gent del carrer, que és trobar una feina. I a més, la motivació de sortir del centre.”
Dos oficials i un peó
A Riudellots, des que van començar les obres al desembre i fins que s'acabin, al maig, hi treballaran un total de deu treballadors (reclusos o que ho han estat fins fa poc). Durant tres mesos, coincidiran un pres que ha obtingut fa quatre mesos la llibertat (Joan); un altre (Pepe) que treballa amb la Fundació Engrunes, una empresa del tercer sector, i un que compleix condemna. Són dos oficials i un peó.
Fa dues setmanes els tres reclusos treballaven en feines de paleta a la primera planta de l'ajuntament i a l'exterior de l'edifici. Ho feien conjuntament amb instal·ladors professionals, sota la supervisió del mateix responsable tècnic del CIRE.
Arànega explica que els treballadors del CIRE intervenen en funció de les feines a fer. “Aquí també hi ha diferents factors: les feines de paleta, les de fusteria d'alumini, les de fusta, les d'instal·lador d'electricitat, d'aigua, de clima. Els nois del centre ajuden els instal·ladors i han de treballar plegats.”
El CIRE sol formar els empleats que surten dels centres penitenciaris amb una preparació prèvia. “Si no, no podem treballar segons la normativa actual. El CIRE els va donar 20 hores de formació perquè poguessin treballar en el ram de la construcció i d'altres. I segons aquesta llista, anem agafant els treballadors per fer l'obra.”
Normalment –explica Arànega– el CIRE contracta persones privades de llibertat que estan en tercer grau (van a dormir a la presó) o els que estan en llibertat condicional. “Teòricament, el CIRE no pot contractar els que estan en llibertat. Ho pot fer a través d'una empresa del tercer sector, com hem fet amb Fundació Engrunes. En aquest cas, no teníem les persones adequades per fer això.”
El Palau de Justícia
Abans de Riudellots, personal del CIRE ja havia treballat a les comarques gironines, però no directament per a una administració. Arànega recorda que van fer els trasllat des dels jutjats repartits per la ciutat de Girona fins al nou edifici del Palau de Justícia el segon semestre del 202. També van treballar en el manteniment i l'adequació d'espais a la casa de cultura.
A banda del nou ajuntament de Riudellots, el CIRE treballa ara a la presó de Girona. Des que es va estrenar el centre del Puig de les Basses de Figueres fa set mesos, el centre penitenciari gironí és només de tercer grau. “Volem habilitar les cel·les de Girona per a la vida ordinària. Hi estan treballant quatre persones [del CIRE]. Més endavant, n'hi incorporarem més.”
Quan el CIRE és “una oportunitat i no una amenaça”
La directora del CIRE, Elisabeth Abad, va visitar l'Ajuntament el 17 de desembre, el dia que va signar el conveni amb l'alcaldessa, Montserrat Roura. Abad considera que l'acord amb Riudellots és molt important: “El Cire és un gran desconegut que ja ho és menys gràcies a aquesta col·laboració.” L'empresa pública té un model social “únic en el món”, segons Abad. “Fomenta la col·laboració del sector públic amb el sector privat, treballa amb empreses del tercer sector i té convenis amb universitats.”
A Riudellots hi treballen tres empleats. Un ho fa per la col·laboració entre el CIRE i una entitat social, la Fundació Engrunes. “Les empreses del tercer sector ens han de veure no com una amenaça o competència sinó com una oportunitat. Ara col·laborem amb 35 entitats.” Abad explica que se sol reunir amb representants d'ajuntaments i consells comarcals per explicar què és el CIRE: “El nostre model és formació, ocupació i inserció.”
Catalunya té competències exclusives en matèria d'execució penal i Abad recorda que, amb dades estimades del 2014, van ocupar 4.012 interns d'un total de població reclusa de 9.000. A Catalunya hi ha catorze presons, incloent-hi els centres que donen serveis a homes, dones i menors. Pendent de l'aprovació del govern, el CIRE té un pressupost d'uns 40 milions i 200 treballadors (a banda dels interns contractats). El Parlament va crear el CIRE el maig del 1989.