Els maristes descarten l'Estat i s'uneixen amb altres països

L'orde dels germans maristes, que, com tots, ha notat la davallada de vocacions, ja va fer la seva reestructuració el 2003. Al contrari de reagrupar-se amb altres territoris espanyols, com han hagut de fer la majoria, els maristes catalans –que tenen nou escoles i diverses entitats d'obra social– van fer l'opció d'entrar a formar part de la que s'anomena província Hermitage, on hi ha Catalunya, França, Grècia, Hongria, Algèria i Suïssa. La cúpula de l'orde –que va fundar a La Valla-en-Gier el 1817 Marcel·lí Champagnat– és a Lió i els idiomes oficials són el francès i el català. “Tots els documents de la província Hermitage s'han d'escriure en francès i en català”, explica Lluís Serra, germà marista i portaveu de la Unió de Religiosos de Catalunya, URC.

Amb Catalunya inclosa en una província amb diversos països europeus la resta de territoris espanyols van configurar tres províncies diferents: la Mediterrània, que agrupa els territoris de València, Andalusia i Itàlia i te la cúria a Guardamar; la província Compostel·la, on s'ajunten Castella, Galícia i Portugal i té la cúria a Valladolid, i la província Ibèrica, on hi ha Madrid, Aragó, el País Basc i Navarra i té la cúria a Alcalá de Henares.

L'orde dels franciscans, per contra, tan important en la configuració de Catalunya i amb referents com Ramon Llull, Jacint Verdaguer, Anselm Turmeda o Francesc Eiximenis, i que avui encara té dos centres educatius, a Vilanova i la Geltrú i Sabadell, brega per no perdre la identitat. “Deixarem de tenir veu pròpia, però tot i la fusió de les províncies franciscanes espanyoles, mantindrem la nostra identitat, cultura i llengua” deia Josep Gendrau, el darrer provincial dels franciscans catalans en una carta de comiat.

L'orde, que havia arribat a tenir 60 convents i 1.400 frares a Catalunya, s'ha quedat amb 37 frares i 6 convents i mantenir una estructura organitzativa pròpia és impossible. L'únic que els franciscans han aconseguit salvar i que es quedi a Barcelona és l'arxiu, de 1.400 volums, entre els quals 200 incunables. Fra Agustí Boadas, autor d'Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014) (Pagès Editors), que era el secretari del darrer capítol dels franciscans de Catalunya, celebrat del 29 d'abril al 3 de maig del 2013, envia un missatge al nou provincial estatal: “Vull dir-li que recordi que les tiranies no són franciscanes.”