Horta, d'actualitat tot l'estiu

Durant els mesos d'aquest estiu que ja deixem enrere, Horta de Sant Joan ha estat motiu reiterat d'informació. La primera vegada, el mes de juliol, ocupà sense voler-ho la primera plana dels diaris i l'obertura dels informatius de ràdio i televisió. La terrible tragèdia de la mort de cinc bombers féu que un incendi forestal que no era ni el més greu ni el més extens de l'estiu es convertís en el més mediàtic per les seves terribles conseqüències humanes. La polèmica que va seguir aquests fets i la imprudent actuació d'alguns polítics van arrossegar el poble i, tot i que s'hi va voler tirar terra a sobre, encara no s'ha apaivagat del tot. El mes d'agost fou l'exposició sobre Picasso al convent de Sant Salvador que situà Horta, Horta d'Ebre segons la denominava l'artista des de la seva iconoclàstia, dins el circuit de la cultura de primera línia. Val a dir, però, que, malgrat la qualitat del marc escollit, l'esforç dels organitzadors i la importància de la mostra, no va aparèixer a la major part dels mitjans, tret dels pocs que s'esforcen a promoure i divulgar tot el que afecti la cultura. Malauradament, la cultura no ven. La tercera informació, d'interès bàsicament per a la premsa d'àmbit local, s'ha produït a principi de setembre i està relacionada amb l'obertura al trànsit del tram de carretera de 9 quilòmetres entre el Pinell de Brai i Horta de l'eix que uneix Xerta amb Valdealgorfa i, en definitiva, Tortosa i Alcanyís per la via més curta, més ràpida, i fins i tot una de les tres opcions que hi havia per a l'autovia de sortida d'Aragó a la Mediterrània (Morella-Vinaròs, Gandesa-Tortosa o Reus-Tarragona).

S'ha obert la carretera però està molt lluny d'estar acabada; manquen dos viaductes d'envergadura i en algun tram cal fer trajectes per camins de carro sense pavimentar i s'han situat fins a tres semàfors perquè no hi caben dos vehicles, a més del perill de topar-se amb maquinària d'obra i la manca de seguretat. És impossible que estigui acabada per a fi d'any com asseguren els polítics; a cop d'ull hi ha encara prop d'un any d'obres. A cap país d'Europa s'obriria una carretera en aquestes condicions. És clar que els veïns d'Horta estaven ja molt empipats pels llargs i successius retards i des d'ara ja no els cal fer el tomb per Gandesa per arribar-se a Tortosa, reduint el viatge en 18 quilòmetres (no pas 40 com va assegurar el delegat d'Obres Públiques de la Generalitat). Però hauria estat bo dir-ho així de clar: que s'obria la carretera però amb totes aquestes limitacions; no pas veritats a mitges, perquè una veritat a mitges és la pitjor de les mentides. Per què alguns polítics són tan mentiders? Potser perquè, més prompte que tard, hi haurà eleccions i cal anar inaugurant encara que sigui als periòdics. Segur que quan l'obra estigui del tot acabada ja s'haurà constituït el nou Parlament i qui sap qui tindrà les tisores per tallar la cinta. Que no passi com al pont nou de Tortosa, que el govern de Convergència va festejar fins a tres vegades. Encara aquesta darrera setmana ha estat notícia la posició de la Generalitat donant suport a la construcció d'un parc eòlic vora el poble al qual s'oposen aferrissadament la majoria dels vilatans d'Horta, encapçalats per l'Ajuntament. Seria bo que Horta, sense estridències, fóra actualitat durant tot l'any com es mereix. No solament a l'estiu, per a consum accelerat de transeünts amb pressa, sinó especialment a la tardor i la primavera. Per la bellesa dels seus paratges al Port (les roques de Benet i el Mas de la Franqueta, entre altres); per la riquesa monumental del poble i els edificis emblemàtics; per la memòria de Picasso i el seu museu; pel fet de ser estació a la Via Verda; per l'oferta gastronòmica; per la qualitat dels productes de la terra, i per la bonhomia dels seus habitants d'origen i nouvinguts. Horta sempre ha atret la gent.