Visca Tarragona! Visca Santa Tecla!

Un ritual festiu més carregat de tradició i història, que abans començava amb el pregó del dia 21 i que finalitzava amb el correfoc de la Mercè. Però, a poc a poc, en aquestes darreres dècades, amb la participació de moltes persones, s'hi han anat encabint activitats que fan que la tradició estigui constantment present. Així, la Santa Tecla petita, la mostra o la nova exhibició castellera, per exemple, van farcint la nostra festa major d'actes que li donen, encara, més empremta pròpia.

Sempre m'he mirat Santa Tecla amb ulls crítics, anys enrere, em resultava obligat fer un repàs dels encerts i errors propis i de l'equip, ara, des de fora, em permetreu que m'estalviï, i molt, de criticar ni res, ni a ningú. Tinc la meva opinió, especialment sobre la dispersió geogràfica dels actes, però, a banda d'això, de qualsevol altra qüestió, molt me n'estaré de dir-ne res públicament, perquè conec la implicació i l'esforç de tècnics, voluntaris, i milers i milers de persones, a les quals tan sols puc desitjar sort, perquè preparen i esperen aquests dies amb una doble devoció, celebrar, molts d'ells, activament, la festa de la nostra patrona, i gaudir dels darrers dies d'aquest estiu que ja se'ns escapa de les mans.

Per tant, a tots els tarragonins i tarragonines que hi col·laboreu, que surti tot segons els vostres desitjos, i vull recomanar-vos especialment, com sempre he fet, l'entrada del braç de Santa Tecla a la catedral en finalitzar la processó. Gaudiu d'aquests dies més intensos que s'apropen, enguany, amb un sol cap de setmana festiu, es farà més complicat ser arreu, i finalment demanar-vos que trepitgeu ciutat, que la festa no són tan sols els actes, que festa és també «ensopegar» amb els nostres veïns i veïnes, per compartir un espai social, un espai emocional..., per compartir en definitiva la grandesa de la nostra ciutat, la grandesa de la nostra festa major.