Discriminació amb nom i cognoms

Mar­ga­rita Sal­va­dor, de 70 anys, té un fill amb dis­ca­pa­ci­tat que, al llarg d'un any i mig, l'ha acom­pa­nyada al casal d'avis de Caixa Penedès de Cube­lles. Un cop al mes, mare i fill assis­tien al bere­nar que s'orga­nitza a l'enti­tat, fins que aquest estiu, el casal va pro­hi­bir a Sal­va­dor que seguís por­tant-hi el fill. «L'excusa que em donen és que no té 65 anys», diu la dona, con­vençuda que es tracta d'un clar cas de dis­cri­mi­nació, tenint en compte que al casal «hi ha mol­tes pare­lles de jubi­lats que no arri­ben ni als 65 anys, ni als 60». «Jo em vaig fer sòcia del casal amb la con­dició que accep­tes­sin el meu fill», explica Sal­va­dor, que asse­gura que l'enti­tat no hi va posar cap pro­blema, quan va plan­te­jar la qüestió, i que, després d'un any, va reno­var el car­net de mare i fill per cinc anys més, per al cap d'uns mesos impe­dir l'entrada de l'home al cen­tre. La dona ha reco­llit més d'una cin­quan­tena de sig­na­tu­res entre els assis­tents al casal per dema­nar que els read­me­tin, sense èxit.

Com el de Sal­va­dor, un altre cas de dis­cri­mi­nació al qual ha donat suport l'AMICU és el que ha vis­cut Car­les Pas­cual, un home de 70 anys al qual el Parkin­son obliga a anar en cadira de rodes. Per assis­tir a les ses­si­ons de reha­bi­li­tació, es des­plaça de Cube­lles a Vila­nova i vice­versa diver­ses vega­des a la set­mana en un auto­car de l'empresa Mon-bus. Pas­cual asse­gura que més de qua­tre vega­des el xofer l'ha dei­xat «pen­jat a terra, argu­men­tant que la pla­ta­forma ele­va­dora per a cadi­res de rodes no fun­ci­ona» i l'ha con­vi­dat a espe­rar el següent autobús (que pot­ser tindrà la pla­ta­forma en con­di­ci­ons, o pot­ser no). Després de les seves quei­xes, que han arri­bat a l'Ajun­ta­ment, a la Gene­ra­li­tat i a Mon-bus, el ser­vei ha millo­rat, segons l'AMICU.