“No se'ls ha de deixar sols i el suport familiar és vital”
Un expert clínic afirma que els psicòlegs han de proveir d'informació i de suport els afectats d'una tragèdia
Recomana que, si es pot, les famílies vagin al lloc dels fets per començar el procés de dol
Més d'una seixantena de professionals formen part del dispositiu de suport, que es va activar abans-d'ahir a Catalunya, per atendre les famílies de les víctimes de l'accident aeri als Alps francesos.
Però, què fan els psicòlegs en aquest fets tràgics?
“La nostra tasca va vinculada a l'accident i al tipus de població: si hi ha supervivents... En el centre de recepció d'afectats, hem de proveir-los d'informació sobre el succés i de suport emocional”, afirma Andrés Cuartero, psicòleg clínic i coordinador del Servei d'Atenció Psicològica a les emergències de Catalunya (SEM). Cuartero manifesta però, que està demostrat que el que necessita l'afectat, i després agraeix més, és rebre el suport de la xarxa familiar i d'amistats. “No se'ls ha de deixar sols i el suport familiar és molt important. Sembla senzill i una obvietat, però a voltes costa el reagrupament i que es faci en llocs càlids menys hostils”, afegeix.
I el dolor, s'ha de deixar expressar?
“Sí s'ha d'expressar: han de cridar, plorar i donar un cop de puny a la taula o a la cadira”, explica el psicòleg, tot i que alerta: “Si s'expressa de forma repetida s'ha d'intentar reconduir, tant perquè no afecti la persona, com perquè no provoqui un efecte contagi a la resta.” Amb tot, assegura que la majoria de persones que es troben en un terrabastall així es mantenen “contingudes” i es fan responsables de les gestions que cal fer.
Cuartero insisteix que els afectats d'un fet en què han perdut de sobte o de forma violenta un ésser estimat “no són invàlids ni malalts” i els experts que estan al seu costat “han d'estar vigilants, de forma activa i preventiva, però no de forma intrusiva”.
Com expliquem aquestes morts als nens?
L'expert clínic detalla que sempre pregunten a les famílies si hi ha menors a les cases, on són i qui els explicarà la pèrdua de l'avi o la mare. “Reforcem els recursos de les pròpies persones”, declara Cuartero, i si en alguns casos, la minoria, no veuen correcte el que es pretén fer, se'ls aconsella. És fonamental que la persona que comuniqui la mort d'un familiar sigui una figura al més propera possible al menor. No se li ha de mentir mai, tot i que no cal explicar-li detalls, i cal vigilar el seu comportament. “És un cop fort a la vida que s'ha de passar, no una malaltia”, repeteix el psicòleg.
Els afectats han d'anar al lloc de l'accident?
Per l'expert, és recomanable. “Quan hem perdut una persona, volem estar al més a prop possible d'ella, assegurar-nos que hem fet tot el possible. Això ens porta a afrontar la realitat, i a començar el procés de dol.” A més, els afectats es troben amb altres famílies, i entre elles es crea un sentiment de grup i d'alleujament, clou. Precisament, una vintena de membres de la Creu Roja i del centre d'Urgències Socials de l'Ajuntament de Barcelona s'han desplaçat a França per atendre familiars de víctimes.
