Societat

La memòria del tèxtil

Can Marfà de Mataró és el nou Museu del Gènere de Punt, l'únic d'aquesta especialitat

Les 230 peces que s'hi exposen les hi ha cedit la Fundació Vilaseca

Les nau petita del conjunt industrial de can Marfà torna a tenir màquines tèxtils al seu interior. El que havia estat l'empresa més important del gènere de punt a la ciutat finalment s'ha convertit amb la seu del Museu del Gènere de Punt, únic en aquesta especialitat que, amb múltiples empreses i tallers, es va convertir en el motor econòmic a la capital del Maresme i a molts municipis de la comarca.

Aquest espai museístic arrenca en una primera fase, amb l'exposició permanent Mataró capital del gènere de punt, que ocupa la primera planta i on es poden veure prop de 230 objectes, peces i documentació del passat tèxtil. “Aquesta només és una petita mostra de la col·lecció” segons avança el president de la Fundació Vilaseca, Pere Vilaseca, i del que es vol mostrar en el futur. La voluntat és poder ocupar la segona planta amb més maquinària per fer tallers didàctics per les escoles i posar a l'abast l'extensa documentació. “No podrem exposar totes les màquines que ens han cedit però retornem un fons i uns béns que provenen de la mateixa ciutat”, explica. L'any 1996 la Fundació Vilaseca va signar un compromís amb l'Ajuntament per cedir la seva col·lecció, però no va ser fins al 2013 que el conveni definitiu es va tirar endavant per fer realitat el museu situat a la nau petita de Can Marfà, aprofitant la rehabilitació que va començar el 2010.

Entre fils i pilars

El recorregut d'aquesta exposició passa per entre els pilars de fosa originals de la fàbrica, que s'han conservat originals, i les màquines de teixir, que han tornat a lloc. A penes començar un audiovisual repassa l'evolució històrica i tecnològica del gènere de punt amb imatges de la fàbriques antigues de la ciutat. Les màquines tricotoses mostren com es teixia el fil per fer mitges o mitjons, samarretes, malles per penjar l'embotit o per fer sacs de patates. Entre les peces més antigues hi ha alguns telers i màquines originaris d'Olot, on juntament amb Mataró van despuntar en la construcció de maquinària tèxtil. Una antiga taula de tallar, amb tisores, guix i patrons per marcar dóna peu a explicar la mecanització, fins a fer el procés amb làser, avui en dia.

El trajecte continua entre màquines de cosir, per explicar els canvis en les pautes del consum del vestit i la influència de la moda. L'exposició es tanca amb un retrat del sector del tèxtil avui, i de la importància que el gènere de punt manté al Maresme, apostant pel disseny, la qualitat i les innovacions tecnològiques. La prova d'això són els teixits intel·ligents que es dissenyen des del centre tecnològic de Cetemmsa, situat al Tecnocampus de Mataró.

Un referent a fora

La singularitat de l'activitat del gènere de punt, que es van liderar Mataró i Igualada, fa d'aquest museu un referent únic per explicar-ne la tècnica i la transformació. “Posem en marxa un equipament únic i el repte és no aturar-nos per obrir la resta d'espais al públic”, va afirmar el regidor de Cultura, Joaquim Fernàndez, dies abans de la inauguració. L'Ajuntament treballa en la segona fase, pendent de finançament, per adequar la segona planta de l'edifici. La rehabilitació de can Marfà va suposar una inversió de 4,2 milions d'euros que es van finançar a través d'ajuts estatals. Per a l'adequació de la nau, s'hi han invertit 180.000 euros.

La planta baixa del museu també s'obre al públic per a exposicions temporals i s'ha concebut com un espai polivalent per fer-hi activitats. Es vol reservar un espai perquè les empreses del sector tinguin una bona sala d'exposicions perquè hi facin les presentacions de les seves col·leccions La inauguració de les instal·lacions es va fer ahir amb un espectacle de mapping, per projectar sobre la façana l'audiovisual inspirat en la història de la indústria del gènere de punt. Tot seguit es van fer visites guiades als qui van voler conèixer el nou museu per dins.

LES FRASES

No només s'explica com funcionava una empresa tèxtil. Hi ha reflectida la vida de moltes famílies
Joaquim Fernàndez
regidor de cultura
Tornem un fons i uns béns col·lectius que provenen de la mateixa ciutat
Pere Vilaseca
PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ VILASECA
Volem fer anar les màquines per preservar el patrimoni i explicar-ne l'evolució
Lluís Agustí
Voluntari de la fundació vilaseca

Les xifres optimistes per al tèxtil

L'últim informe sobre el tèxtil que es recull a l'Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme indica una recuperació. Les dades del 2014 indiquen, després de molts anys de retrocés, un augment del 5,67% en l'ocupació, tant d'assalariats com autònoms. També es diu que ha crescut un 4,47% el nombre d'empreses, tot i que la major part són microempreses. Pel que fa al nombre d'expedients de regulació, se'n van presentar 7 que van afectar 124 treballadors, un descens important respecte a anys anteriors. Les xifres s'obtenen del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat i del programa INSS-SITDEL de la Diputació de Barcelona.

El president del gremi tèxtil, Paulí Aluart, es mostra més prudent amb aquestes xifres. “L'única bona notícia és que a causa de la crisi les empreses tèxtils ja no tanquen”, afirma. Considera agosarat dir que l'activitat està creixent. “No m'atreveixo a dir-ho.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.