El vot que va canviar la història a Mollet

El dia 30 de juny de l’any 1987 la història política de Mollet va fer un tomb.

Amb 32 anys, la candidata del PSC, Montserrat Tura, accedia a l’alcaldia. Va tenir els 9 vots del PSC i, tot i que la candidata d’IC-PCC (Partit dels Comunistes de Catalunya), fins llavors alcaldessa en funcions, Carme Coll, en va tenir 10, en no arribar a la majoria absoluta, Tura va ser proclamada alcaldessa. Coll va rebre el vot dels quatre regidors de CiU, però només 6 dels 7 del seu grup. Juan Gallardo, del PCC, no la va votar perquè rebutjava continuar amb el pacte amb CiU dels quatre anys anteriors.
Tres dècades després, Coll confessa que no guarda cap rancor: “No va ser cap sorpresa i de les persones que es van sentir molestes jo, potser, era de les que menys”, explica. Segons ella, l’únic regidor del PP –llavors AP– José Palenzuela, estava disposat a donar-li el vot, però ho va desestimar. “No havíem estat el partit més votat i vaig considerar que no s’havien de moure tantes històries”.
“Carme, no ens deixis”
L’exalcaldessa valora la campanya que sota l’eslògan “Carme, no ens deixis”, va recollir un miler de firmes a favor del pacte amb CiU. “Ho vaig agrair molt a la gent que s’hi va apuntar, però l’únic que comptava eren els vots de les urnes”. I admet que no li va agradar el repartiment de fulls de mà amb el telèfon personal de Gallardo en què s’incitava a trucar-lo a casa. “Són mètodes que no m’agraden”. Sobre el vot en blanc de Gallardo, diu que en aquell moment la coalició amb el PCC era encara feble. “Era el primer assaig després de la gran ruptura del PSUC”.
També recorda que a la direcció nacional d’IC hi havia dues posicions: “El Guti considerava que no havíem d’optar a l’alcaldia i el sector de Ribó, que llavors era el secretari general, considerava que sí”.
Juan Gallardo remarca que IC coneixia el seu posicionament des del principi. “En les reunions de la comissió local d’IC havíem plantejat que no donaríem suport a un pacte antinatura amb CiU perquè així ho havíem acordat a l’assembla local del PCC”. Recorda una reunió amb el secretari general del PCC, Marià Pere, i el diputat Celestino Sánchez d’on va sorgir l’exigència d’un compromís per escrit. “Vam acordar que votaria Carme Coll si IC firmava un compromís per escrit de no pactar amb CiU i des del despatx d’IC a l’Ajuntament vaig parlar amb Ribó i em va donar paraula que no es pactaria amb CiU, però jo ho volia per escrit”. Pel que fa a l’episodi dels fulls de mà amb el seu telèfon, admet que no va ser agradable. “Algú li va dir a la meva dona que no agafés el telèfon, però ella va contestar totes les trucades”. Diu que no se’n penedeix. “El nostre codi ètic no ens permetia tornar a pactar amb la burgesia catalana”.
Montserrat Tura confessa que fins i tot la seva mare i la majoria de membres del partit pensava que perdria les eleccions, però els resultats la van legitimar per accedir a l’alcaldia. “Jo havia guanyat contra pronòstic i no em vaig moure d’aquest plantejament: “He guanyat i tinc dret a ser alcaldessa encara que sigui en minoria”. I sobre la campanya a favor de Carme Coll: “Les urnes havien parlat i no podien ser substituïdes per uns adhesius i uns cartells que pretenien simular un clam popular que no s’havia traslladat al vot lliure i secret dels ciutadans”.
Tura admet que el vot del regidor Gallardo va frenar el pacte IC-CiU, però defensa que l’alcaldia li va donar el fet de ser la cap de la llista més votada a les urnes. “El que em va fer alcaldessa van ser els vots que vaig rebre a les urnes”. Admet que va viure una situació difícil. “He incorporat a la més absoluta normalitat les inacabables reunions d’aquells dies, els comentaris absurds que només aquells que tenien experiència perquè ja havien format part de consistoris anteriors podien governar la ciutat, negant així tot procés d’alternança o regeneració...”.

La notícia completa a