Cornellà del Terri reviu la tradició del ball del cornut
En questa edició destaca el fet que s'ha plantat l'arbre de maig més alt, ja que fa 28 metres
La festa, declarada d'interès nacional el 1999, es remunta a principi del segle XIV
Cornellà del Terri va reviure ahir, dilluns de Pasqua, la tradició del ball del cornut i la plantada de l'arbre de maig a la plaça, amb la novetat de ser l'arbre més alt plantat mai, ja que fa 28 metres. L'arbre que s'ha plantat ha substituït el que durant un any ha presidit la plaça Major, aixecat el dilluns de Pasqua del 2014 i tallat el Divendres Sant anterior. Aquest mateix dia tots els qui ho van desitjar van poder anar a tallar el nou arbre i, a més, amb l'afegit de buscar l'arbre més alt.
El moment del Cornut
Un cop es va hissar a la
plaça –amb l'ajuda de cordes i politges–, el Cornut va hissar una senyera, mentre sonava l'himne d'Els segadors. És en aquest moment quan comença el ball del cornut. El jove que porta les banyes saltironeja entre les parelles que dansen. Porta un ram a les mans i, de tant en tant, empipa els dansaires (a un li treu la barretina o a una altra li fa mofa amb les flors). El ball, que s'acaba quan el Cornut escull una pubilla, ironitza amb el dret de cuixa que exercien els senyors feudals. “El que fem, en certa manera, és burlar-nos-en”, explica el Cornut d'aquest 2015, en Xavier Casas. Ell té 22 anys i és el primer cop que es posa les banyes al cap.
El ball del cornut és una tradició amb què aquest poble del Pla de l'Estany rememora la fi del dret de cuixa, que els senyors feudals exercien amb les donzelles acabades de casar. La festa, declarada d'interès nacional des del 1999, es remunta fins ben bé a principi del segle XIV i uneix dues celebracions en una. Per una banda, la hissada de l'arbre a la plaça, que representa “tant la llibertat del poble com el desig que hi hagi una bona collita”, explica l'alcalde, Salvador Coll.
LA XIFRA
Una història lligada amb el dret de cuixa
Segons alguns autors, aquest ball podria ser l'expressió de joia al voltant d'un dels capítols més significatius de la història local: la fi del dret
de cuixa imposat pels senyors feudals a l'edat mitjana. En aquell temps els senyors feudals dictaven la sort, la
vida i la mort dels pobladors de les seves terres. Un dels privilegis abusius més habituals. Amb tot, segons Joan Amades, aquesta característica dansa prové d'un ritu destinat a obtenir protecció col·lectiva davant els mals
esperits.