Els tresors ocults de Silla

Silla és un poble amb una considerable història. Probablement i sense ànim de menysvalorar ningú, som una de les poblacions amb un passat més ric en vida i activitat humana de la nostra comarca. Entre d'altres, hem de destacar l'existència de jaciments arqueològics de tres viles romanes d'una antiguitat de prop de dos mil anys. El monument més emblemàtic de Silla, la Torre Musulmana, declarada d'interès nacional, és de l'època dels regnes de taifa, però, en ella hi ha materials reutilitzats molt anteriors. La Crònica de Jaume I parla al menys en tres ocasions de Silla relacionant-la amb fets protagonitzats pel monarca. La nostra església de la Mare de Déu dels Àngels, tot i que és més recent, des del punt de vista artístic és una autèntica joia.

No són aquests els únics vestigis històrics. Hi ha restes d'edificacions escampades pel terme sense investigar i documents guardats en arxius de fora del poble que són un autèntic capital d'incalculable valor moral i cultural. La memòria dels nostres majors és també un pou de records que reclamen ser recollits abans de que els seus dipositaris ens deixen en complir la màxima llei de la vida.

Tots aquests testimonis del nostre passat, arqueologia, monuments, documentació i records personals, han anat essent rescatats de l'oblit i el menfotisme a partir de l'any 1979. La inquietud ha estat compartida per tots els governs locals que s'han succeït des d'aleshores, doncs, per fortuna, en tot moment hi ha hagut en ells persones amb la sensibilitat i la cultura necessàries per comprendre la importància del passat i la necessitat de fer-lo visible. La coincidència d'això amb una colla d'historiadors nascuts o residents a Silla ha donat fruits que realment ens omplin de satisfacció.

Hui tenim localitzades les viles romanes i excavada una part del substrat dels entorns de la torre, però, recorde dos fets que m'omplin de pesar i d'indignació. Quan es va construir l'ala de l'Ajuntament que dóna al carrer Castell, allà pels anys setanta del segle passat, hi aparegueren per primera vegada vestigis d'edificis d'època probablement romana, visigòtica o àrab, que foren sepultats sense contemplacions i a corre cuita sota uns quants camions de formigó. Uns anys abans, a l'estiu del 1971, hi va haver un intent d'enderrocar la torre i utilitzar els seus venerables materials per reforçar els camins de la marjal de Silla.

El monument es va salvar gràcies a que els tècnics municipals eren de vacances i m'encarregaren a mi, que tot just començava la meua singladura professional com Arquitecte Tècnic, que fera un informe aconsellant el seu enderrocament a causa de l'estat de ruïna imminent (això era cert) i la impossibilitat de restaurar-la, cosa que era falsa. En lloc de fer l'informe de marres, li ho vaig dir al meu amic Pitarch i correguérem tots dos cap a València a denunciar aquelles males intencions. Anys després, el primer govern democràtic de Silla va restaurar la torre deixant-la en l'estat actual.

Durant els anys vuitanta del segle passat varen estar rehabilitats la façana i l'interior de l'església pel meu amic D. Fernando Gómez, rector de Silla que tan bona memòria ens ha deixat. Les obres i ornaments es varen pagar amb donatius particulars a les que es va afegir una substanciosa ajuda de l'Ajuntament. La inauguració del museu MARS i la publicació de monografies per part del nostre cronista Pepe Antich i altres historiadors del poble ens han obert unes bones finestres que ens permeten conèixer amb detall qui som i d'on venim.

Però, queda molt per fer encara i ho hem de fer sense presa, però, sense atura. El pròxim govern municipal que eixirà de la voluntat de veïnes i veïns de Silla haurà de continuar la tasca encetada el 1979 i mantenir la línia d'investigació, recopilació i difusió del nostre passat. Comprar els terrenys dels voltants de les viles romanes que hi ha al Mas de Baix i a la vora del Camí Vell seria una bona inversió. Buscar la part perduda de l'arxiu municipal referent a la guerra civil i anys posteriors i restituir-la a bonament al lloc d'on mai no devia haver estat sostreta, seria una mostra de civilització. Traure, a la llum l'immens arxiu fotogràfic privat que la paciència i habilitat de Paco Gimeno, “Traqueta”, va recopilar al llarg de tota una vida, arribant prèviament a acords amb el seus hereus, seria fer-li justícia a aquest home i un regal per al poble. Continuar amb la publicació de les recerques de Pepe Antich, aprofitant la seua capacitat de treball i la immensa vocació que l'empeny a investigar i escriure sobre tot el que troba d'interès, constituiria un tresor per a nosaltres i una herència impagable per als futurs habitants de Silla.

Queda molt per fer, però, a poc a poc, cada vestigi recuperat, cada senyal del passat retrobada, ens fa més rics, més cultes i més civilitzats a nosaltres i els que vindran després, i això ja no ens ho podrà robar ningú.