El pantà, un reclam turístic
Només la Baells ha signat un conveni per promoure activitats lúdiques i de dinamització econòmica al pantà
El pla d'usos de l'ACA, presentat el juny del 2014, preveu que ho facin 16 embassaments i 23 trams de riu
L'embassament de la Baells, entre Cercs i Vilada, regula el riu Llobregat i és un reservori d'aigua per a l'abastament urbà, el regadiu i la producció d'energia elèctrica. A aquestes funcions principals del pantà, se n'hi vol afegir una altra: ser un pol d'atracció turística i de dinamització econòmica. Per aconseguir-ho, el Consell Comarcal del Berguedà és el primer ens que el 2014 va signar un conveni –i per al 2015 l'ha renovat– amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per poder gestionar totes les activitats (esportives, lúdiques, mediambientals, forestals...) que es facin al pantà des del territori. Aquest conveni s'ha rubricat de manera transitòria, en espera que el Consell Comarcal del Berguedà tingui enllestit el seu propi pla d'usos, en principi abans d'acabar l'any. “Pensem que el pantà de la Baells ha de ser un punt d'activitat econòmica impressionant i hi continuarem apostant després de veure experiències com les de Mequinensa i França, on aprofiten molt el potencial dels pantans”, comenta Sergi Roca, president del Consell Comarcal del Berguedà.
El juny de l'any passat es va presentar oficialment el primer pla d'usos de Catalunya, un nou marc normatiu de l'ACA creat per promoure les activitats de lleure i turisme en 16 embassaments i 23 trams de riu del districte de la conca fluvial de Catalunya (vegeu gràfic). Aquest document recull uns criteris generals sobre aspectes com ara les zones de bany i quin tipus de navegació està permesa a cada pantà, però després cada ens local ha de fer un pla d'usos específic que l'ACA haurà d'aprovar i que detallarà “què es vol fer, on, quina temporada i de quina manera”, concreta Jordi Agustí, director de l'ACA. Restaurants, aparcaments, visites guiades, rutes en BTT..., tot hi haurà de quedar reflectit.
Gairebé al cap d'un any de presentar-se el pla d'usos general, doncs, sembla que no hi ha pressa. L'embassament de la Baells, amb el suport de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà al darrere, és el que més s'ho creu i el que ho té més a punt. “Compto que l'estiu del 2016 puguem tenir un o dos plans aprovats. El de la Baells segur, i ja veurem si el de Boadella i el de la Llosa del Cavall”, pronostica Agustí. Fonts del Consell Comarcal del Solsonès confirmen que s'està estudiant què es farà, però de moment no hi ha res en ferm.
El director de l'ACA té clar que estem en una altra època i que cal un canvi de mentalitat: “Ara no toca imposar restriccions i prohibir, sinó facilitar. Hem de valorar els embassaments i, com més activitats s'hi faci, millor.” Per aquest motiu, el 13 de març es publicava en el DOGC una disposició de la llei 3/2015 que diu: “[...] Els ens locals o les agrupacions d'ens locals poden assumir amb caràcter preferent l'explotació dels serveis i les activitats de lleure que es puguin establir al domini públic hidràulic [...].” També es recorda que per a l'ús, l'aprofitament o l'ocupació del domini públic hidràulic els ens locals han de presentar una sol·licitud a l'ACA juntament amb un pla d'usos. “El que volem, en el fons, és reproduir el model d'ús d'aigües costaneres, en el qual són els ajuntaments els que fan el seguiment i el control de les activitats, a les aigües interiors.”
El de Boadella
On es feliciten que finalment es doni més pes al món local és al Consorci Salines Bassegoda, que assumirà la redacció del pla d'usos de l'embassament de Boadella. “Nosaltres creiem que des del territori veiem més les necessitats i el potencial de dinamització que hi ha. És interessant que siguin els mateixos municipis els que prenguin les decisions”, comenta Estel Turbau, tècnica del consorci, on s'ha creat una comissió amb la participació dels alcaldes de Darnius, Maçanet de Cabrenys, Sant Llorenç de la Muga, Terrades i Boadella i les Escaules. Turbau assegura: “No volem llibertat total per utilitzar els embassaments, sinó saber exactament quines activitats hi podem fer per aconseguir un turisme sostenible a llarg termini.” A l'embassament de Boadella ja es fa, entre altres activitats, navegació amb caiac, esquí nàutic, piragüisme i pesca esportiva i també s'hi permet el bany.
Aprofitant la presentació del pla d'usos, el Consorci Salines Bassegoda vol tornar a negociar amb l'ACA la cota mínima a partir de la qual es poden fer activitats aquàtiques. Ara és de 146 metres sobre el nivell del mar per a la navegació a motor, segons el pla d'usos de l'ACA (resolució del 3 de novembre del 2014). “La cota que se'ns imposa és massa alta”, opina Turbau.
LES FRASES
Navegació controlada als rius
En tots els principals trams de riu del districte de conca fluvial de Catalunya es prohibeix l'ús d'embarcacions propulsades a motor i a vela. Només a la Muga –en el tram de Castelló d'Empúries al límit de la zona maritimoterrestre– i al Ter –entre Torroella de Montgrí i a 0,5 km de la desembocadura– està permesa la navegació a vela sempre que es netegi l'embarcació en entrar a l'aigua. Aquesta condició, de fet, s'imposa en els 23 trams de riu que recull el pla d'usos de l'ACA per a les embarcacions a rem.
Des del Grup de Defensa del Ter (GDT) valoren positivament que amb aquest nou pla d'usos (pioner a Catalunya i a l'Estat espanyol, segons el director de l'ACA) “s'apropi el riu a la gent i la gent al riu, i es fomenti una actitud de respecte, estima i coneixement” preservant els ecosistemes. Amb tot, des del GDT recorden que, per falta de voluntat política, continua pendent des de fa temps una normativa: la que fa referència als cabals.