EL MANDAT DE... Els plans d’ajust
Dràstics plans d’aprimament per als ajuntaments més endeutats
Les dificultats financeres han obligat a reduir serveis i a demanar crèdits a l’Estat
Les polítiques d’austeritat han estat una constant en un mandat de greus dificultats financeres als ajuntaments.
La reducció d’ingressos provinents d’algunes de les fonts de finançament que havien estat habituals en els anys de gran expansió (en especial els relacionats amb la construcció) contrastava amb les necessitats de la ciutadania de disposar de més serveis. Amb menys ingressos i més despeses, els ajuntaments es van veure afectats per una tercera via: l’austeritat havia d’arribar a les administracions, obligades a equilibrar els pressupostos per evitar incomplir la llei.
En els primers anys del mandat, va convertir-se en un hàbit veure com els ajuntaments ajustaven el pressupost a partir d’un descens dels serveis. Aquells municipis on la recollida d’escombraries es feia a diari, van reduir el servei els caps de setmana. En algunes poblacions, els ajuntaments van optar fins i tot per apagar fanals en determinades zones, o encendre’n només la meitat. És el cas de la Roca, una de les poblacions que, posteriorment es veuria obligada a demanar un pla de sanejament perquè el deute municipal superava els límits que assenyalava el govern central.
Un dels primers serveis que es van veure afectats per la necessitat d’ajustar els pressupostos municipals va ser el dels autobusos. Es van fer reduccions a Santa Eulàlia, Lliçà de Vall o Cardedeu. Eren serveis que es donaven per apropar al centre la població de barris i urbanitzacions que quedaven allunyades, però la utilització no sempre acabava compensant el cost que suposava per als ajuntaments. La solució va ser passar la tisora de la despesa. El servei d’autobusos a Granollers, que és compartit parcialment per Canovelles, les Franqueses i la Roca també va tenir correccions, consensuades entre els diferents ajuntaments.
La reducció forçada de factures va arribar als serveis de neteja. Per reduir la despesa es van reduir serveis, i això implicava afectacions a les condicions laborals dels treballadors. A Mollet va comportar fins i tot mobilitzacions, en el marc d’una negociació del conveni que era clarament a la vaga. Mollet havia decidit reduir la despesa del servei de neteja en 800.000 euros.
Una altra font de retallada de despesa va produir-se en l’enllumenat. La Roca i Santa Eulàlia de Ronçana, per exemple van apagar punts de llum, sota l’argument que en algunes zones hi havia un excés d’il·luminació. Per a molts ajuntaments, ha estat el moment de revisar la concessió dels serveis per aconseguir instal·lar noves lluminàries amb tecnologies que permeten reduir la despesa.
PLANS DE SANEJAMENT
Lluny de millorar, la situació financera de la major part dels ajuntaments de la comarca s’agreujava a mesura que la crisi s’anava estenent. Això va portar a retardar el pagament a proveïdors. Era una solució financera per als ajuntaments, però una font de dificultats afegides per a empreses, sovint locals, que sense accés a finançament quedaven sense possibilitats de mantenir l’activitat i pagar als seus treballadors. Per això el govern va obrir una línia de crèdits per als ajuntaments més endeutats: els facilitava diners per poder pagar els proveïdors, però a canvi d’un profund seguiment de la despesa.
Es van acollir a aquests ajuts estatals municipis com Mollet, les Franqueses, Santa Eulàlia, Martorelles, Montmeló, Cànoves, Sant Fost, Montseny o Vilanova. El control de la despesa va deixar molts d’aquests ajuntaments sense la possibilitat d’afrontar inversions en tot el mandat, perquè no podien accedir a crèdit ordinari.
