Dia de memòria a Elna per la destrucció francesa de la vila

Cada any es commemora, a Elna, l'episodi tràgic de la Croada francopapista contra Catalunya al segle XIII, la massacre de la gent d'Elna refugiada a la catedral i el saqueig de la vila, després d'un setge de tres dies, el 25 de maig del 1285, per les tropes franceses i europees capitanejades per Philipe le Hardi. El rei francès, empès pel papa, volia destronar el rei Pere el Gran –a Barcelona– per imposar el seu propi fill.

Com sempre, ens honoren, amb llur presència i suport actiu, els membres de l'IPECC, Institut de Projecció de la Cultura Catalana, d'ençà del compromís del seu fundador i president, Enric Garriga Trullols, de sostenir i promoure la catalanitat a la Catalunya del Nord.

La jornada commemorativa tindrà lloc el diumenge, 31 de maig. En el decurs del matí, el programa inclou un acte religiós, un acte cívil i un àpat de germanor; i, a la tarda, unes visites relacionades amb el tema del “deure de memòria.”

La missa –oficiada en català per Mn. Oriol– és l'única missa en català en tot l'any i arreu de la Catalunya del Nord. Enguany hi participarà la coral Santa Eulàlia d'Elna, d'uns infants de les classes bilingües –que faran lectures en català– i de la cantant nord-catalana Maria Andrea.

L'acte cívil tindrà lloc al recinte de la catedral. Al claustre, hi haurà els parlaments i, al jardí de la catedral, l'ofrena de flors de l'IPECC, davant la placa commemorativa. El text d'aquesta placa, instal·lada el 1985 per Jordi Vera amb el vistiplau del batlle Narcís Planas, és un extracte de la cèlebre crònica d'en Bernat Desclot, contemporani dels fets, que ressalta la ignomínia de la matança amb violacions, profanacions de relíquies, esclafaments de nens contra les parets i destrucció de la ciutat.

Aquest acte cívic té també, a la Catalunya del Nord, un caràcter únic, perquè s'homenatgen els qui, a Elna al segle XIII, van morir per Catalunya, per fideliat als comtes-reis. Després del dinar de germanor, el programa inclou també dues exposicions singulars: l'exposició inèdita de trenta obres del pintor il·liberenc Esteve Terrús (Elna 1857- Elna1922), coneixedor de totes les tendències artístiques, apreciat pels grans pintors del seu temps, amic de Matisse i dels Fauves que el van inspirar, d'Arìstides Maillol. Mai no va voler expatriar-se a París. La Sra. Odeta Traby, artífex de la creació del museu Terrús, a Elna, presenta aquestes obres en nom de les associacions Amics d'Illiberis i Amics del museu Terrús, que organitzen una subscripció per tal que pertanyin al patrimoni d'Elna.

La segona exposició té una rellevància extraordinària amb la presentació del Llibre del Sindicat Remença de 1448, de l'Arxiu municipal de Girona. Aquest llibre conté, en 237 folis, les 553 actes de reunions de pagesos fetes en 912 parròquies dels bisbats catalans – el d'Elna hi és inclòs– amb el vistiplau del rei Alfons el Magnànim. En aquelles reunions, 10.425 pagesos de remença, serfs, van escollir els seus representants, els síndics, per defensar l'abolició de la servitud individual.

Aquestes reunions tenen un caràcter excepcional durant l'Edat Mitjana, perquè es contraposen a l'estructura jerarquitzada de la societat. D'una banda, anticipen el sindicalisme d'època contemporània, segons l'historiador Paul Freedmann, i, d' altra banda, anticipen l'abolició, a Catalunya, uns decennis més tard, de les servituds dels pagesos (Mals Usos) pel rei Ferran II de Catalunya-Aragó: la Sentència Arbitral de Guadalupe, de 1486, va ser la primera abolició legal i oficial de la servitud a Europa.

Els pagesos catalans posseïen, ja al segle XV, una llibertat personal que, a la resta de la península Ibèrica i d'Europa, en molts casos, no aconseguirien fins al segle XVIII i XIX. Segons l'historiador A. Rovira i Virgili (Història de Catalunya, 1934), «La redempció dels remences és un dels fets més transcendentals de la Història de Catalunya, un dels que més han influït en la seva prosperitat posterior. Catalunya va ser l'únic país de la Península que tingué […] una pagesia rica, lliure i culta». Ferran Soldevila (Història de Catalunya, 1963) ho corroborà: “Catalunya era, així, el primer país d'Europa […] que trencava els lligams d'ignomínia en què es debatia una part de les seves classes rurals».

Per aquestes raons, el Llibre del Sindicat Remença de 1448 va ser integrat, el 2013, en el registre de la Unesco «Memory of the World», que preserva el patrimoni mundial de l'amnèsia col·lectiva.

Amb el Dia de la Memòria, a Elna, es vol “lluitar contra l'amnèsia imposada per l'Estat francès des de l'annexió del nord de Catalunya”.